Em refereixo a l’àmbit de la llengua. Que siguin més o menys competents en altres aspectes ja ho diran altres persones, però us asseguro que només amb un parell de mostres de la campanya electoral que cada dia veiem o sentim n’hi ha prou per declarar-los incompetents. I, és clar, ningú no vol ser governat per uns incompetents que, a més, en alguns casos fan ostentació de la incompetència. Les dues mostres a què em refereixo són les següents: 1. “Ser català és
treballar dur i amb les idees clares” (campanya gràfica); i 2. “El temps
del tripartit ja ha passat, però ara ens convé una majoria socialista”
(espot que sentim i veiem als espais que els mitjans destinen a la
campanya).
En el primer cas, l’expressió
treballar dur és un castellanisme.
Dur, que també pot ser un verb, és un adjectiu. Tal com llegim a l’entrada
treballar dur de la secció “
Castellanismes més freqüents” del servei lingüístic de la UOC, “Ha de ser
treballar de valent. L’adjectiu
dur no funciona com a adverbi; per això també ha de ser
jugar fort [i no pas
jugar dur].” El segon cas és fruit d’una mena de collage que qualsevol alumne de primària hauria fet millor. El
vídeo complet de l’espot inclou una frase positiva entre les dues esmentades que justifica l’ús de l’adversativa
però: “Hem fet molta i bona feina”. Una frase una mica estrambòtica, però positiva com diem. Si l’eliminem i passem a connectar directament la primera frase amb la tercera i hi mantenim el
però ens queda un bunyol sense sentit. És com si digués “Em dic Xavier Mir i tanmateix sóc blocaire”. És objectiu i irrefutable, doncs, que els socialistes no són lingüísticament competents.
Aquest, però, no és pas el problema. A la nostra societat hi ha moltes persones que no són pas prou competents en llengua catalana. La majoria vivim en un aprenentatge continu i ens ho prenem positivament, però quan volem fer la feina ben feta, i especialment si sabem que tenim mancances, demanem assessorament. Si no volem fer el ridícul i anar pel món dient a la gent què és ser català a còpia de fer servir castellanismes o emetre missatges sense cap ni peus, val més que sol·licitem assessorament lingüístic. Si no ho fem demostrem, senzillament, una descura absoluta. I és fàcil creure que, si en matèria de llengua tenen aquests plantejaments, per força els han de tenir també en altres àmbits que afecten el país. La llengua és comunicació, la comunicació és imatge i la imatge és el mirall de la persona o, en aquest cas, de l’organització.
I el problema d’aquesta descura, de provar de convertir els defectes en virtuts, com sovint passa a cals socialistes –vegeu el cas d’Enric Llorens– és que acaba esdevenint marca de la casa, és a dir, que sembla que per ser socialista has de ser lingüísticament incompetent, per allò de no semblar massa catalanista, que els purismes no estan ben vistos.
Bon dia,
hi estic d’acord, “treballar dur” és un castellanisme, però encara diria més: vols dir que és correcte en castellà? o, si més no, poc natural. A mi em sembla que vé de l’anglès “working hard”, que en una traducció barruera sobretot de westerns i pelis de gàngsters de Chicago va passar al castellà com “trabajar duro” i aquí, com que som un país taaaant normal que hem de veure el món pel prisma esviaixat espanyol, acabem adoptant el “treball dur”.
Treiem-nos les ulleres!
Xavier ja pots anar preparant la reflexió de diumenge a la nit, quan l’independentisme es foti la òstia més gran que mai hem tingut. No passa res.No s’acaba el món. A partir de dilluns,ja no caldrà discutir amb SI o Rcat: simplement deixaran d’existir. La seva funció d’enfonsar l’independentisme de centre-esquerra es compensarà amb el triomf del nacionalisme de centre-dreta. Es una passa enrera. Però això no és greu: el PSC tornarà al Govern de Catalunya quan admeti un referèndum. Per tant,malgrat la patacada d’ERC ,el full de ruta ja el tenim. I això és més important que la dotzena de diputats que pugui obtenir ERC. Hagués estat bé que SI hagués entrat per a fer la competència a CiU. Però no ha estat així: qui vulgui condicionar a CiU que entri a CiU. Catalunya votarà diumenge que NO VOL MÉS PARTITS POLÍTICS dels que ja tenim. Que els que tenim representen a tots els gustos: espanyolistes,independentistes,federalistes,autonomistes,de dretes,d’esquerres,catalanistes,uniformistes,fatxes,demòcrates…tenim de tot. I a cada espai…hi ha gent que no acaben d’entendre el funcionament democràtic.
Deixem de perdre temps: el votaindependència pretenia posar pau en un sector. Diumenge a la nit a SI i Rcat només cal ignorar-los. Ens queda ERC amb les seves virtuts i defectes. ERC és patrimoni del poble de Catalunya,i ens ha donat les més grans alegries i les més grans penes.
Farem el referèndum, no en dubtis. I possiblement el guanyarem. Però per arribar-hi ens cal fer Política en majúscules i ERC ha anat madurant. Que ERC perdi votants diumenge és fins i tot positiu: podrà canviar la seva base de votants sociològica, allunyar-se de les minories fanàtiques i antiespanyoles, i acostar-se a les majories socials urbanes. El dsicurs de Puigcercós va en aquesta línia. I una obervació: Puigcercós parlava en una entrevista de que l’exèrcit en una Catalunya independent podia ser compartit amb Espanya…Una magnífica resposta que ja explicita que les interdependències són el futur dels Estats moderns.