Dissabte, mentre un servidor serà al Simposi de la Descoberta Catalana d’Amèrica a Arenys de Munt explicant els possibles orígens valencians del cosmògraf Abraham Ortelius, els promotors de 68 diputats faran l’acte central al CAT.
I al twitter continua el #votaindependencia, cada cop amb més intensitat. Ara ja fem més de 600 piulades de mitjana cada dia. Diumenge 14 en vam fer 895 i no m’estranyaria pas que aquest cap de setmana superéssim el miler. Som més de 300 veus escampant el missatge. Al final de l’apunt trobareu el PDF amb el llistat actualitzat. Un cop més, si m’he deixat algú demano disculpes i prego que m’ho feu saber.
Falten tot just nou dies per a les eleccions i crec que estem en condicions de crear aquell ambient èpic i eufòric que tant ens convé i que tant necessitem per deixar fet miques el desànim. Hem d’arribar a aquell punt tan emotiu que vam viure a Arenys de Munt, quan tots els Països Catalans i part de l’estranger eren al costat dels qui votaven, saturant la riera. Hem de reviure l’emoció del 10 de juliol a Barcelona, quan vam prendre consciència que estàvem guanyant la batalla als qui haurien volgut fer-ne una manifestació en defensa de l’estatut.
El 28 de novembre aquest poble èpic, que durant tants anys va estar adormit i que finalment s’ha desvetllat tornarà a fer història. Ens llevarem al matí, oblidarem les enquestes i els intents de rentar-nos el cervell, anirem cap a l’urna i votarem independència. I sentirem fins al darrer pam de pell que tothom està fent el mateix gest alhora. Reviurem Arenys de Munt i reviurem el 10 de juliol. I al vespre, amb la feina feta, plorarem d’emoció perquè ho haurem aconseguit: haurem aconseguit que al Parlament de Catalunya hi hagi més presència que mai de l’independentisme. I aquesta jugada silenciosa, intel·ligent i inesperada per molts, ens permetrà afrontar la legislatura 2010-2014 d’una altra manera, molt millor que no pinta ara amb una CiU amb la majoria absoluta a tocar.
Som-hi! Que s’abstinguin ells!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan és tan fàcil avui guanyar la independència, no ens quedarem a casa. Els nostres soldats s’hi van deixar la vida per mantenir o guanyar les nostres llibertats. A nosaltres només ens cal aixecar el cul i dipositar una papereta! Quina importància té que les coses no siguin perfectes, mentre hi siguin? Que no s’hagin posat d’acord les formacions independentistes és secundari mentre avancem cap a la independència! No siguem llepafils mentals, criatures ideològicament complicades. La independència per damunt de tot! El 28-N serà un gran dia.
Una vegada vaig escriure al teu bloc una reflexió que sembla que l’independentisme no tingui en compte.Hi tornaré: Catalunya sempre ha buscat la UNIÓ amb Espanya,i ha rebutjat sempre la UNITAT espanyola,l’España Una. Això diuen la totalitat de les enquestes. Ara bé,en un referèndum pot guanyar l’independentisme. Això significa,més o menys,que no tindrem 68 diputats independentistes…i que la sortida és forçar la situació a un referèndum. I per a fer un referèndum,sense boicot a la participació,necessitem almenys que CiU i PSC s’hi avinguin, a part d’ERC que són els únics que semblen tenir-ho clar. Diumenge comença una nova etapa,s’inicia u nou cicle.El cicle de la post-sentència del TC tombant l’Estatut que Catalunya va aprovar.El cicle pot durar uns 8 anys,dues legislatures.En aquesta primera,tot està pendent dels resultats de les espanyoles el 2012 i del nou acord de finançament autonòmic l’any 2013.Per tant,arribarem al 2014,sense el concert econòmic.A les properes nacionals del 2014,a CiU se li esgota el projecte i haurà de decidir.O no,com fan sempre.Mentrestant sembla que el PSC de Montilla no s’abraça a l’espanyolisme directament i dóna protagonisme a Mascarell o Castells: una dada molt important per a saber cap on pot anar el PSC.Al capdevall,jo com a independentista podria votar a Mascarell del PSC sense cap mena de complexe.Però ni el PSC com a partit aprova avui el referèndum,ni Ciu tampoc. Però si la única esperança del PSC per a tornar al Govern és el suport d’ERC, vés a saber si poden fer la transició cap el referèndum al marge de que diguin Sí o No. I si CiU ja té esgotat el projecte i té fugues cap a SI,al final es poden llançar també al referèndum…. Per a mi el més important d’aquestes eleccions seria que ERC no perdés la tercera plaça i es quedés al voltant dels 15 diputats, i que SI entrés al Parlament ni que sigui amb 2 diputats. Amb un Parlament amb ERC al centre-esquerra i SI al centre-dreta, podem guanyar la batalla i en dues legislatures fer el referpendum….. Pensem a llarg termini, no anem amb presses,i anem segurs i amb el pas ferm.