Blog d'en Xavier Mir

Com que això de portar un país cap a la independència es veu que és bufar i fer ampolles, com que es veu que a Espanya ens ho posen tan fàcil que gairebé ens pagaran el referèndum i tot, ens agrada complicar-nos una mica la vida, fer-nos la punyeta entre nosaltres. Talment com si haguéssim oblidat ja com en va ser, d’estúpidament letal i paradigmàtic, el que va passar el maig de 1937, veiem que els nostres adversaris van amb tancs i nosaltres només tenim motos de 49 cc, i encara ens dediquem a intentar punxar-nos les rodes entre nosaltres perquè qui s’enfronti al tanc, bordant com un ridícul gosset davant d’un pacient elefant perdonavides, sigui el de la moto vermella i no el de la moto blava o lila. Al món hi ha d’haver de tot i el nostre país no n’es pas una excepció.

  

Amb el #votaindependencia he pensat que podria construir un petit espai d’unitat virtual, d’unitat en el missatge, respectant la posició de cadascú. Ho he proposat, senzillament, perquè m’ha semblat que feia falta, que podia anar bé. Ho vaig proposar conscient de les dificultats, conscient que em podien retreure, un cop més, certa dosi d’ingenuïtat. No seria pas la primera vegada. Crec que els resultats, en termes de nombre de participants i de quantitat i qualitat de missatges, són una prova de l’encert en el plantejament. Entre piuladors d’Esquerra, de Reagrupament i de Solidaritat hem aconseguit potenciar un hashtag que té molta més presència que no hauria tingut el de cadascun dels partits per separat. Des d’aquest punt de vista, i tenint en compte que si no hagués fet aquesta proposta m’hauria limitat a defensar la meva opció personal, no entenc res quan algú em diu que amb el #votaindependencia faig el joc a Esquerra i perjudico les altres dues opcions. No entenc res; us ho asseguro. O jo o qui m’ha dit això vivim en un altre món o tenim alguna avaria mental.

Crec que el plantejament del #votaindependencia és respectuós amb totes tres formacions i no impedeix que cadascú potenciï el seu hashtag i el seu missatge electoral. Només es tracta d’afegir-hi, qui vulgui, aquesta marca que ens uneix i que podem traduir en els termes de “… i si no ens vols votar a nosaltres, si més no vota qualsevol dels altres dos, però vota”. Qui no vulgui fer-ho que no ho faci. Qui estigui convençut que el seu partit és l’única opció i tingui com a prioritat desgastar els altres dos partits compromesos amb la independència i, en canvi, inhibir-se davant d’una possible majoria absoluta de CiU que n’avali el diagnòstic d’immaduresa i el full de ruta del concert econòmic, que ho faci.

Cal tenir molta mala llet, però, per fer servir el hashtag amb tota la intenció de sembrar discòrdia i de provocar discussió. I això és el que ha estat fent una persona que darrerament ja ha protagonitzat altres capítols polèmics. Si resulta que algú ha de fer retrets o acusacions a algú altre, no pretenc pas que se n’estigui, però demano que no inclogui a la piulada un hashtag que precisament busca potenciar allò que tenim en comú pensant en els efectes posituis.

Sigui per mala llet declarada o per miopia, constato que massa persones estan caient en l’error de persistir a atacar les forces independentistes. Som humans i estem fets de sentiments, entre els quals tenim el despit, el ressentiment, l’odi i la supèrbia. Tots n’hem estat víctimes alguna vegada. A tots els partits hi ha hagut persones que n’han verbalitzat els excessos. Amb tot, em preocupa que aquesta actitud caïnita pugui persistir, fins i tot, després de les eleccions. Tenim per davant una legislatura en què haurem de desenvolupar una estratègia comuna per continuar avançant, perquè hi hagi una alternativa política clarament independentista quan CiU topi amb els obstacles que ara ens amaga.

El #votaindependencia s’ha impulsat per intentar combatre l’efecte desànim que puguin haver generat tantes escissions i discussions en l’independentisme, per remarcar allò que encara hi ha de positiu i de posssible. Si persistim en la mala llet i en la miopia, si no reorientem clarament aquest plantejament caïnita, el problema que tindrem passades les eleccions serà més gros encara.