Malgrat que l’aparició de Solidaritat Catalana hagi semblat una sortida improvisada a la situació en què s’han trobat Alfons López Tena i Uriel Bertran –baixa dels càrrecs als partits respectius i anunci d’una imminent resposta política a la negativa de la IP i la ILP–; malgrat que, en lloc d’incorporar-se a qualsevol de les iniciatives
Vaig assenyalar, en un apunt d’avui fa un mes, que la manifestació del dia 10 de juliol era una oportunitat d’or si la sabíem aprofitar. Vaig fer la comparació amb Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009: “La visita dels falangistes a Arenys de Munt va quedar com una anècdota per riure perquè
El mes passat em feia creus que per primera vegada aquest bloc tingués més de 40.000 visites. No va ser fins al desembre de 2009 que es va superar el llistó de les 30.000, que ja em semblava molt després de pràcticament quatre anys. El gener d’enguany feia una estirada més i superava les 35.000,
Aquesta és la disjuntiva? Aquest és el dilema? Llibertat de vot o disciplina de partit? Llibertat o disciplina? Llibertat o qualsevol altra cosa? Llibertat! Sempre llibertat. Ve’t aquí que al Parlament s’ha fet una votació a propòsit d’una ILP i, a diferència d’altres votacions, partits com CiU o PSOE-C han donat llibertat de vot als
Vilaweb recull les declaracions de Ridao en referència a la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència. D’aquestes declaracions se’n desprèn que difícilment Esquerra s’avindrà a formar una candidatura unitària i segurament avui i els propers dies un sector important de l’opinió nacional encaminarà els seus esforços a retreure a Esquerra aquesta negativa. Tanmateix, per
Divendres 16 de juliol de 2010. Sessió plenària al Parlament de Catalunya. Parla Joan Puigcercós en nom del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya [enllaç a la transcripció, pàgina 52]: “… els trajectes són compartits; però hi ha moments que part del trajecte ja no és compartit. Hem fet una gran feina durant aquests set
En les diverses ocasions que he fet campanya al carrer per alguna de les consultes sobre la independència en què he participat m’he trobat persones grans, de vuitanta anys o més, potser, que em deien que ells no ho veurien, això de la independència. La resposta havia de ser per força optimista i convincent. I
Segons una piulada de Jordi Cuminal des del Consell Nacional de CiU a Lloret, “CDC ha aprovat per unanimitat que l’encaix constitucional de Catalunya a Espanya ha acabat” i que “comença la transició catalana”. Certament és un missatge més en la línia de l’avenç cap a la independència, però és també, encara, un missatge des
Una conversa d’avui a la feina sobre les retallades de sou als treballadors de la funció pública m’ha recordat que aquest mes, quan vegin la nòmina, moltes persones coneixeran l’abast d’aquesta retallada. Per si això no fos prou, diuen que també hi ha indignació per les retallades de Foment. I si ara hagués de fer
La sentència del TC ho ha canviat tot. Suposo que tothom que va llegint aquest bloc ja ho té clar, però per si hi ha algun lector nou o que passava per aquí, la sentència no ha perjudicat Catalunya i tampoc ha perjudicat Espanya. Ha perjudicat els autonomistes i els federalistes de Catalunya perquè els
Cada dia que passa som més a prop de les eleccions, que es van acostant inexorablement, i Oriol Pujol, Artur Mas i CiU en general persisteixen en l’error de mantenir-se contraris a la independència. Pujol afirma que ell és independentista i que molt militants del partit ho són, però que el partit no ho és.
Com que el 10 de juliol va marcar un abans i un després i ara som al després, podem entendre que les propostes de resolució que els partits van fer al Ple del Parlament de divendres 16 són llur full de ruta de cara al futur. Si hi fem una ullada ens adonarem que hi
Sovint trobem persones, sobretot a CiU i ICV-EUiA que afirmen que volen la independència però que no hi ha pressa, que val més fer les coses ben fetes i que no es pot fer un referèndum d’independència si no estem segurs que el guanyarem. Aleshores ens recorden que al Quebec han votat dues vegades i
El passat 7 de maig em referia per primera vegada al web que Joan Herrera havia posat en funcionament per a l’elaboració del programa electoral d’ICV i anunciava la meva voluntat de participar-hi. Ho vaig fer amb aquesta proposta, que va resultar ser la més votada i comentada del fòrum de radicalitat democràtica. Després vaig
El Punt – Avui, en la seva edició digital conjunta, preguntava el passat dissabte 26 de juny si el concert econòmic és viable a través d’una enquesta. La immensa majoria es decantava, clarament, per l’opció que deia “No, la independència és més viable”. La proposta de posar el concert econòmic damunt la taula hauria estat