Blog d'en Xavier Mir

Vaig assenyalar, en un apunt d’avui fa un mes, que la manifestació del dia 10 de juliol era una oportunitat d’or si la sabíem aprofitar. Vaig fer la comparació amb Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009: “La visita dels falangistes a Arenys de Munt va quedar com una
anècdota per riure perquè una munió de gent conscient de la seva força
col·lectiva va saturar la riera.” Ara ja podem dir que el 10 de juliol vam saber aprofitar l’oportunitat. Ara, també, és l’hora d’identificar la tercera i darrera oportunitat. Com en les dues anteriors, si ens ho creiem, si ho tenim clar i anem a sac, guanyem de carrer. El 24 d’octubre comença a sonar com a data per a les eleccions.

13 de setembre de 2009. A Arenys de Munt es convoca un referèndum. Hi ha el risc que uns contramanifestants feixistes atemoreixin la gent; hi ha el risc que alguns independentistes caiguin en el parany de la confrontació; hi ha el risc que els mitjans de masses aconsegueixin la foto que esperen amb candeletes per desvirtuar-ho tot. En canvi, hi ha l’oportunitat de minimitzar i ridiculitzar la presència dels feixistes. Hi ha l’oportunitat de fer que la gent d’Arenys de Munt vagi a votar encara amb més ganes i convicció vistes les reaccions. Hi ha l’oportunitat que tot plegat sigui una festa de la democràcia en què es guanyi per golejada. I aprofitem l’oportunitat. I guanyem per golejada.

10 de juliol de 2010. A Barcelona es convoca una manifestació. Hi ha el risc que acabi essent una manifestació en defensa de l’estatut. Hi ha el risc que sectors independentistes no hi vagin i que això en faciliti la instrumentalització. Hi ha el risc que la manifestació no sigui multitudinària i que algú pugui dir que, en el fons, el poble català accepta sense problemes la sentència del TC. Hi ha el risc que el protagonista acabi essent aquell senyor que ha intentat fer xantatge dient que ell no es posa darrere d’una pancarta que diu “Nosaltres decidim”. En canvi, hi ha l’oportunitat de fer-ne una manifestació independentista brutal, històrica, emocionant. Hi ha l’oportunitat d’enviar un missatge molt clar perquè anem darrere d’una pancarta que diu “nosaltres decidim” i això vol dir que nosaltres, i no ells, decidim. I que ho decidim tot. I aprofitem l’oportunitat. I la manifestació és un clam per la independència i és la més massiva de la història i tornem a sortir a la premsa mundial.

24 d’octubre de 2010. Sembla que aquesta podria ser la data de les eleccions. Hi ha el risc que en puguin fer les eleccions del canvi de president, unes eleccions més. Hi ha l’oportunitat que siguin les eleccions de la independència. Si votem independència, guanyem. Al carrer hi ha una majoria que la vol. Tindrem l’oferta que la vehiculi. La gent podrà triar. No cal que fem campanya per un partit o per una coalició, no cal que ens desqualifiquem entre independentistes ni que ens robem vots entre nosaltres. Dos milions i mig de persones volen comprar independència. Només cal que actuïn com un sol bloc i que triin l’opció independentista que considerin millor.

Tenim menys de tres mesos, però jo, com el 13 de setembre de 2009 i com el 10 de juliol d’enguany, ho veig claríssim: GUANYAREM!