Tot i que encara no se sap oficialment la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, probablement ens en separen uns tres mesos. Seran intensos. Per part meva, des d’aquest bloc i a través de les xarxes socials i els correus electrònics faré tot allò que sigui al meu abast. Bulliran les paraules. Bullirà
Després d’un altre apunt en què vaig parlar d’altres sessions del curs Com triomfar en política, i tal com havia promès, passo a comentar directament la sessió del dijous 8, que va iniciar Manuel Campo Vidal, referent nacional a la nació veïna en el gènere del cara a cara televisiu –va moderar els debats de 1994
No tot lliga a cal notari. La rèplica que Alfons López Tena va publicar a l’Indirecte dijous a quarts de sis després de l’apunt Parlem clar del president del Parlament Ernest Benach ha estat ben rebuda per moltes persones a la xarxa. Amb el títol Credibilitat i enganys: rèplica a Ernest Benach, el notari entra
Dijous a la una del migdia, els qui estem apuntats a la recollida de signatures de la IP que la Mesa del Parlament va admetre a tràmit el 8 de juny rebem un segon correu electrònic amb més aclariments sobre la controvertida decisió de revocar l’acord. Aquests aclariments, però, tenen tot un altre to que
Entre els dies 5 i 9 de juliol va tenir lloc el curs Com triomfar en la política en el marc dels Juliols de la UB, un curs coordinat per Gonzalo Bernardos, vicerector d’Economia de la Universitat de Barcelona –un senyor que costa força d’entendre quan parla de tan malament que ho fa–, i Gerard
Fins ahir a quarts d’una del migdia, l’interès d’aquest bloc estava centrat en les repercussions polítiques de la manifestació del 10 de juliol, una manifestació que tothom diu que va deixar un mandat als representants polítics, però que no tothom interpreta de la mateixa manera. De l’evolució del debat públic en depenia que se’n segrestés
La manifestació convocada per Òmnium el passat dissabte dia 10 de juliol va ser un èxit inqüestionable quant a participació i quant a ressò internacional. Ens n’hem de felicitar com a demòcrates i com a catalans i catalanes. Sota el doble lema SOM UNA NACIÓ i NOSALTRES DECIDIM, es van manifestar diverses respostes a la
Dimarts. 8 del matí. Josep Cuní arrenca el seu programa a TV3 dient que la unitat es complica. En fa la pregunta del dia als oients i els demana: “els partits sabran mantenir la unitat de la manifestació de dissabte?” La resposta majoritària és que no. Com és que tothom ho té tan clar? És,
Els fets es precipiten. El debat a la xarxa, sobretot al twitter amb el #somunanacio que va engegar Òmnium, però també als blocs i al Facebook, és d’una intensitat gens adient a la calor que patim. Llegim, debatem, enviem missatges. I un servidor es veu abocat a escriure com a mínim dos apunts al dia
No tocava penjar un segon apunt avui, però el futur del país després de la sacsejada de dissabte s’està decidint a les reunions que fan els partits i a les declaracions públiques. I comencem amb molt mal peu i hem de ser contundents en la resposta. Sobre la base del respecte pel posicionament polític de
Després de divertir-nos una mica amb les pallassades de la Sànchez-Camacho i dels Lynce aquells, després de recordar amb emoció la resposta del país i de veure moltes fotos i llegir molts articles i apunts i microapunts, després de veure amb gran alegria que el Telenotícies Migdia de l’endemà de la manifestació recollia la realitat
Un milió i mig de persones ens hem concentrat o manifestat (tothom ha fet el que ha pogut) sota el lema “SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM”. Tothom reconeix que això té un abans i un després. A la manifestació hi havia gent que voldria perdre el temps desafiant un TC i un Estat espanyol que
Aquesta era literalment la pregunta, del tot inútil des del punt de vista informatiu o tendenciosa en el seu plantejament, que feia ahir Josep Cuní als Matins de TV3. I només s’hi podia respondre SÍ o NO. La pregunta és inútil perquè, formulada així, no dóna cap informació. Si responem que sí estem dient que
La nit del 28 de juny, el president de la Generalitat compareix per fer una declaració institucional arran de la llargament esperada sentència del TC. La podeu veure i llegir aquí. Entre altres coses ens demana (punt cinquè): “que respongueu massivament a la proposta de manifestació que forces polítiques i socials han d’organitzar per poder
Dimarts, tornant cap a casa amb l’autobús després d’assistir al curs, on havia parlat Lluís Foix entre altres, em fixava en la quantitat de banderes espanyoles que hi havia als balcons dels edificis per on passava a la sortida de Barcelona i al pas per Badalona. Un cop a Mataró, però, de fet es veien