Blog d'en Xavier Mir

En prime time, és a dir, en horari de màxima audiència televisiva –i espero amb ganes les dades perquè quedi clar que el reportatge va arrasar d’èxit perquè el tema interessa de valent– ahir a TV3 es va plantejar un interrogant. Cap a les deu del vespre Dolors Genovès es va preguntar públicament: “Adéu, Espanya?”

Ho va fer en un reportatge molt ben produït, força ben documentat, molt planer i entenedor, un reportatge que plantejava la qüestió sense complexos i comparant-la amb la d’altres casos semblants –mai comparables al cent per cent– i en desglossava els components: història, economia, política, etc. Amb senzillesa, amb evidència i amb contundència, se’n podien treure diverses conclusions de les quals jo en destacaria tres. Van caure tres interrogants que encara es podien plantejar les persones que, pel motiu que sigui, fins ara no han tingut accés a un debat de qualitat i una informació de qualitat sobre el tema que es planteja.

Primer: que, per molt que la constitució espanyola digui que l’exèrcit té la missió de garantir la integritat territorial, això no passarà; no ens enviaran els tancs. Segon: que la viabilitat econòmica és un fet i que els empresaris no s’hi oposaran pas; ens en sortirem. I tercer: que si ho decidim a les urnes, serà; ens hauran de deixar.

La batalla pel control de la informació que es fa arribar al ciutadà va viure ahir un episodi singular. Ja pots fer manipulacions proautonomistes més o menys subtils i continuades, ja pots dissimular vergonyosament quan es fan consultes, que amb un reportatge d’aquests en horari de màxima audiència i plantejant els temes d’una manera tan clara fas més feina en un dia que en tres anys i mig.

I arran de l’emissió del reportatge, que també es va fer a través d’Internet, hi ha una primera dada per avaluar-ne l’impacte 2.0: els piuladors vam aconseguir que el hashtag #adeuEspanya arribés a ser el més emprat, no pas de Catalunya o dels Països Catalans, sinó de l’Estat.

I diuen que la setmana que ve emetran un altre reportatge. Finalment, sembla que TV3 assumeix la seva condició de televisió pública sense complexos i posa damunt la taula els temes que tant ha costat que s’hi posessin. Ara només manca un gran debat després d’aquests reportatges. I que tots els partits entenguin que no podran presentar-se a les eleccions fent veure que aquest tema no existeix.