No és que l’independentisme hagi entrat al Parlament. Això ja va passar fa molts anys. I en les darreres dues legislatures fins i tot hi ha hagut un partit independentista al govern (de coalició). Però una cosa és l’independentisme i una altra la independència. L’independentisme com a conjunt d’accions encaminades a assolir l’objectiu de ser estat és present en diversos partits en major o menor grau i també fora dels partits. La independència, en canvi, és la consecució d’aquest objectiu, que pot arribar d’un dia per altre o pot fer-ho per etapes després de trobar una primera escletxa.
Aquesta escletxa, com el cas d’Arenys de Munt fou un esclat en l’àmbit de la societat civil, és l’admissió de la IP per part del Parlament. Primera conseqüència: ERC fa un gir copernicà. Segona conseqüència: CiU ha de saber que aquesta IP i el debat de la independència no marcaran únicament la campanya electoral sinó la propera legislatura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb això vols dir amic Xavier que ERC fins ara no estava treballant per la indepenència?.
Hi estic d’acord que els referèndums ha significat una sacsejada increïble que pot fer que la independència estigui a caure.
Hauria estat collonut que tots els independentistes ens haguéssim agrupat per formar la candidatura unitària que proclamés la independència. Ara amb la força dels referèndums populars, hauríem pogut aconseguir-ho.
Però segons entenc del que he llegit ahir en Tena i Bertran, igual que tu, ja doneu per suposat que aquestes eleccions al Parlament no són un plebiscit per la independência.
Però m’hauria agradat no esperar 4 anys més i m’hauria agradat que fos aquest mateix any. L’any que vé segons com sigui els resultats al Parlament i com vagi la crisi, pot fer que es desactivi tot el moviment sobiranista que s’ha creat fins ara.
Mira a Euskadi. Tothom, inclós tu, estavem molt il·lusionats amb Ibarretxe i el seu pla per convocar un referendum d’autodeterminació. Ara després d’un any, ningú en parla i Euskadi estan desmontant a marxes forcades la crosta nacionalista.
No sé, Xavier. No sé. Ja he dit en altres llocs, que compteu amb la meva signatura, però no sé perquè tinc la sensació que ens estan manipulant amb aquesta ILP.
De moment ls direccions d’ERC i CiU poden respirar tranquils que la campanya electoral no serà vista com un plebiscit per la independència com hauria estat si tots els que han votat SI als referèndums (i els que no ho hem pogut fer) votéssim coherentment a la candidatura que proclamés la independència al Parlament.
si fora dels partits hi ha gent que hi treballi. Dels partits ja veiem que no en podem esperar res. ERC s’ha mogut quan el moviment de les consultes ha anat quallant. Que la gent del moviment és d’ERC entre altres? Sí, però actuant a títol individual i la majoria des de la base, no des dels càrrecs (Puigcercós i Ridao encara no s’atreveixen a dir la paraula independència en les seves declaracions públiques). Per tant, aquesta ILP no serà una fumera si la gent que l’ha feta possible segueix endavant (que seguirà!) recolzada per tots els que ens hi hem apuntat fins ara. El comentarista anterior, que no vagi amb prevencions: la base, el poble, segueix en moviment, els que la lideren també i amb l’important complicitat dels partits que s’hi veuran arrossegats, tindrem la independència més aviat del que sembla. Endavant Tena, Uriel i els que s’hi apuntin (Laporta, Reagrupament, etc.).