Blog d'en Xavier Mir
Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017
Si jo fos de Mataró i NO volgués la independència…
Del segon motiu us en dóna una pista aquest mateix diari digital que acull el bloc que esteu llegint: a Mataró ja s’ha obtingut un 12,36 % de vot anticipat. Ja hi ha alguns precedents d’alcaldes gamarussos que s’han llançat pedres a la teulada i han menystingut resultats superiors als que ells, com a candidats a l’alcaldia, havien obtingut. És difícil que ningú torni a caure en aquest parany. A partir de certs nivells de participació, i amb l’esmentat precedent de la Diagonal, l’estratègia del boicot entra en fallida. I Mataró comença a fer pinta de ser un èxit de participació sense precedents que trencarà moltes d’aquestes estratègies.
Però encara s’és a temps de reaccionar. Encara manquen quinze dies pel 20 de juny i es poden modificar les estratègies. Si jo fos de Mataró i no volgués la independència, com que estaria molt segur que la majoria són com jo, començaria a pensar en la possibilitat de votar i de demanar als meus que sí, que vagin a votar no per demostrar que el no pot guanyar aquest referèndum contra tot pronòstic.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sorpreses t’enduries sobre qui ajuda, encara que d’amagatotis, les juntes promotores de les conusltes relatives a la independència. El tren que va començar a Arenys va agafant cada cop més velocitat. Ningú vol fer tard a la festa de la independència. Quedar-ne fora podria ser un error històric monumental.
Xavier, que el referèndum de la Diagonal punxés (va ser un fracàs estrepitós), no treu que també punxin, de moment, les consultes per la independència. Segurament que les coses encara poden canviar, però un 20 % de participació és un fracàs, tant si ho promou l’Hereu com si ho fan les plataformes sobiranistes.
No entenc això de fracàs o no fracàs…quan es fa una consulta a la ciutadania, la ciutadania pot optar per dir sí, dir no o quedar-se a casa. I el resultat és el que és, o és que algú creu que el sistema democràtic s’esfonsa per sotar d’un llindar de participació?
Diguem-ho d’una altra forma: tothom és ben lliure de quedar-se a casa, votar és un dret, no un deura. I no votar és donar carta blanca al resultat, és dir…ELS QUE VOTIN JA DECIDIRAN PER MI.
Purament i simple.
Estic d’acord amb que, vistos els mitjans amb que es compta, ja té mèrit la participació. En aquest sentit, he de rectificar. Des d’aquest punt de vista no és un fracàs. Però entenc que la independència és una idea o un desig que exigeix mobilització, i qui està per la independència no està per quedar-se a casa a l’hora de votar. El boicot, amb tots els respectes, no el veig per enlloc. Jo no consentiria que ningú m’impedís anar a votar. Segurament que en un referèndum “oficial” aniria més gent a votar, alguns dels que estan per la independència i que ara no hi han anat o no hi aniran, i els que estan en contra. Que la gent no es mobilitzi massivament per anar a votar en aquestes consultes, tot i que manquin mitjans per a fer una bona campanya, em sembla sintomàtic dels verdaders interessos dels ciutadans en l’actualitat. He de dir també, en honor a la veritat, que l’organització és excel·lent.