Fa molt i molts anys, en un poble perdut entre les muntanyes d’orient, un home va trobar un mirall que sens dubte un traficant devia haver perdut perquè en aquell llogarret un mirall era una cosa del tot desconeguda. Així que l’home cull aquella cosa, se la mira atentament, fa una ganyota i es diu
La pregunta semblava d’allò més banal. Aparentment, una més sobre què serem quan serem grans. Qui la feia era la Luna, una nena de 12 anys, enmig d’una classe de 2n d’ESO. Però si ens fixem bé en un matís, hi sentirem agitar-se ni més ni menys que el problema de la llibertat. La tutora
“La internet catalana és en català però el fenomen nou i clau és que la internet ha globalitzat el català. Avui en dia centenars de multinacionals i organitzacions, de Microsofta American Airlines, del Deustche Bank a BetandWin fan amb normalitat les seues webs en català. Perquè? Perquè és la llengua d’interfície amb els parlants del
Van viure per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa. I molts dels joves llavis desclosos després de la foscor vàrem jurar fidelitat a aquests mots: el recte camí d’accés al ple domini de la terra. (Inici de càntic en el Temple). Espriu i una munió de magnífics escriptors van ser l’avançada
Quan el Pare Etern va acabar tota la seva Creació, va cridar a prop seu a l’home i a la dona. Aleshores, va mostrar a l’home tot el que havia fet, tant la terra com el cel, amb el sol, la lluna i les miríades d’estrelles, i també les plantes, els animals i l’home… En acabat,
És un nen, però sap les coses i les que no sap, les intueix. Amb 10 anys, l’ Oriol va cada quinze dies a casa del pare. En torna esverat. La mare m’explica que el nen no vol anar-hi més. Es veu que allà des de la seva habitació sent els embats amorosos del pare
Carla, has furgat en el portàtil del teu pare i li has descobert una relació extramatrimonial. Et sembla que la mare no en sap res. A partir d’aquest moment em dius que tot et va malament. Tens 18 anys i vius a casa. Això no hi ajuda. Els teus comentaris sobre el teu pare són
L’Anna Ma ja té els nens a dormir i no té ganes de parlar. Necessita estar sola i sentir. Pren el seu gat sobre els genolls, li manyaga el pèl i deixa que una sensació benefactora i sedant circuli entre ella i l’animal. Ara atura el pensament, ara hi deixa fluir lentament les hores ja
Tarragona es decideix a decidir. Es decideix a escalfar motors. Hem començat el viatge cap a les consultes per a la independència. Ahir la sala dels Serveis Territorials de Cultura era plena i amb gent dreta al darrera. Hi vaig comptar noranta-quatre persones. Qui ho diria! Els cinc que presideixen la convocatòria comencen dient que
A – No et decideixes perquè et costa acceptar la frustració B – No et decideixes perquè et costa afirmar-te, per manca d’assertivitat.C– No et decideixes per mor de la teva inseguretat D– Et costa prendre decisions per por de prendre riscos No et decideixes perquè per tu és més profitós quedar-se assegut mirant a la vora de
A – No et decideixes perquè et costa acceptar la frustració B – No et decideixes perquè et costa afirmar-te, per manca d’assertivitat.C– No et decideixes per mor de la teva inseguretat Per fi t’has acabat de decidir, però només que t’insinuen una altre possibilitat, ja tornes a dubtar de la teva elecció. Un altre cop
En el país de Còrsega vivia una joveneta amb la seva àvia. Era tan gràcil i bonica que el dia del seu naixement, tres captaires esgarrats es trobaren miraculosament curats. En inclinar-se sobre el bressol, un geperut hi perdé el gep, un cec hi retrobà la vista, i meravellat, un mut es posà a xerrotejar
B – No et decideixes perquè et costa afirmar-te, per manca d’assertivitat. Ets, potser, dels que tot i tenir clar el seu desig, estan sempre disposats a anteposar el dels altres? Per por a desencadenar algun conflicte? Per por a ser jutjat malament o a ser exclòs? És que et sents incapaç de superar els
Què ens fa por a l’hora d’escollir? La por de prendre riscos, la por de renunciar, la por a no ser capaços de reeixir, la por a la reacció dels altres… Tot de frens interiors que ens impedeixen prendre decisions, i per tant desplegar-nos. Examinem aquests frens, detallem els mals passos que ens fan donar,