BioSofia

Tarragona es decideix a decidir. Es decideix a escalfar motors. Hem començat el viatge cap a les consultes per a la independència.

Ahir la sala dels Serveis Territorials de Cultura era plena i amb gent dreta al darrera. Hi vaig comptar noranta-quatre persones. Qui ho diria! Els cinc que presideixen la convocatòria comencen dient que veuen moltes cares noves. Tots estem satisfets de ser els que som. És que “Ja sabeu com és Tarragona”, deien repetidament els presentadors. Som molts més dels que ens pensàvem: més dels quatre amiguets que discutim de política i dels polítics. Primer èxit d’aquesta convocatòria.

Segon èxit. Periclitarem, segur, la frase “Ja sabeu com és Tarragona”. Tarragona no s’ha atrevit fins ara a aixecar un teatre com es mereix perquè ja sabeu com és Tarragona; no programa concerts com cal de música clàssica perquè ja sabeu com és Tarragona. I així anar fent. 

Tercer èxit. Aquest viatge ens portarà no només a unes consultes sinó a la independència. Creieu que estic exagerant? Sóc massa optimista? Algú m’assegura que només hem endegat el camí de les consultes, que la independència queda lluny. Lluny o a prop, aquest és un camí sense retorn, que tindrà continuïtat i només un final. Perquè és un camí cívic. Els partits vindran després, ja que per ara el govern del dia a dia els distreu les energies, i l’escalfor de la butaca els estova les voluntats. La via cívica, en canvi, comença aplegantla gent (i resulta que som molta més del que ens pensàvem), segueix totpotenciant les energies individuals i finalment les dirigeix cap a un objectiu únic. La majoria dels que ara ens hem posat en moviment seguirem aplegats i fixats en la independència. Només un cataclisme podria impedir-ho.

Me n’he convençut després del que he vist i escoltat. És que hi he vist serenitat, no encenalls encesos. Hi he escoltat una planificació i un esquema organitzatiu, no pas discursos. Hi he sentit voluntats, no desitjos. He percebut la consciència dels obstacles, però també les ganes de treballar per a superar-los. 

Suposant que a l’abril decidim no portar a terme la consulta, ja haurem decidit perquè ens haurem decidit: aquest grup nombrós de gent que fins ara estava dispersa s’haurà posat a caminar plegada i, amb consulta o sense, seguirà decidida a fer feina, a fer independència. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!