BioSofia

Escollir és renunciar. Però tu ets encara el nen de Catalana d’Occident que ho vol tot, tot i tot. T’has creat l’ideal de no haver de renunciar a res. Aquell nen narcisista ha posat anys però no s’ha fet gran. Quan has de triar el teu cap està clavat en allò que et perdràs més que no pas en allò que obtindràs. Feta l’elecció, donaràs voltes a la possibilitat rebutjada i sentiràs ganes de penedir-te. L’enyorança del que has deixat enrere t’impedeix gaudir del que has triat i de valorar els avantatges de la teva elecció.

• És possible que de petit t’haguessin fet escollir massa aviat, quan encara no estaves prou preparat psíquicament per entendre que la renúncia no implica la pèrdua de la satisfacció ni de la seguretat, que només és la condició necessària  per fer una nova adquisició: més autonomia, un canvi més gratificant, la satisfacció d’un desig…
• Podrien haver-se donat altres circumstàncies que originessin la teva por a la frustració. N’avanço dues més: una experiència de pèrdua traumàtica (un dol precoç, un desarrelament violent, etc.)
• Potser la causa cal cercar-la en l’extrem oposat: t’haurien proporcionat la satisfacció gratuïta i immediata de tots els desitjos. No hauries après que per a la majoria d’adquisicions cal el preu de la renúncia. Mai se t’hauria donat l’ocasió d’haver de confrontar-te a una tria entre dos desitjos ni se t’hauria demanat l’exercici de posposar per més endavant una satisfacció qualsevol. Per això, ara, de gran, tant bon punt besllumes una renúncia, multipliques les estratègies per fugir-ne; et manca perspectiva temporal.

Com pots encetar el camí de la decisió? 

1. Mentre et decideixes a cercar ajuda en un professional t’anirà bé un exercici de mentalització. Repassa la pel.lícula de totes les renúncies que t’han permès créixer: biberó o pit matern, menjar sòlid o biberó , bressol o parc, anar agafat de la mà o solt, sostre familiar o jardí amb companys… Una pel.lícula on queda evident que

no renunciar a res equival a renunciar a tot

i per tant a no gaudir de res.

2. Visiona cada situació i reflexiona què hauria passat si no haugessis fet el pas endavant.  Et fixaràs que a cada avenç has perdut una seguretat externa, que t’oferia algú altre, per adquirir una seguretat interna. Et desprenies d’una carcassa per adquirir ossamenta.

3. Pots fer més: frustra’t a consciència i sacrifica desitjos impulsius o capriciosos. Fes una llista del que són els teus desitjos reals (més temps personal, viatjar, canvis professionals…) i del que has de renunciar per gaudir-los. Pren un d’aquests desitjos i dedica un temps a assaborir-lo en tots els seus detalls, des del començament al final de la seva realització.
   Riu-te’n dels erros 
   per greus que siguin;
   no perdis mai les ales.
    
   Tots els somnis tenen un sentit.