BioSofia

Cercant la saviesa de l'art de viure

5 de febrer de 2010
2 comentaris

Per què et costa decidir-te? -2/4

B – No et decideixes perquè et costa afirmar-te, per manca  d’assertivitat.

Ets, potser, dels que tot i tenir clar el seu desig, estan sempre disposats a anteposar el dels altres? Per por a desencadenar algun conflicte? Per por a ser jutjat malament o a ser exclòs? És que et sents incapaç de superar els obstacles?

Sembles mancat de confiança en tu mateix. Les relacions amb qui ostenta autoritat són problemàtiques: sents que abusen de tu, però penses que si fas valdre’t, les coses es torceran cap a pitjor. Et manca assertivitat.

  • Difícil mantenir una relació serena i clara amb un altre que se t’’imposa quan de petit no vas ser respectat com a persona. Segurament els teus pares eren autoritaris; o simplement peremptoris, neguitosos, o dels que necessiten afirmar-se humiliant els més febles, i també els fills.
  • Aleshores, potser, ne t’adonaves que eres vexat quan t’equivocaves o no arribaves als objectius marcats. Possiblement, les teves eleccions eren motiu de burla o sarcasme.

A mesura que et vas fent gran, vas concebre la idea que més val tirar-s’ho tot a l’esquena, no arriscar-se, fondre’s en l’anonimat i seguir el corrent dominant. Però aquesta renúncia defensiva genera a la llarga frustració. La frustració genera ira, una ira que un, incapaç de llançar cap enfora, reverteix sobre si mateix en forma de menyspreu i manca de confiança. És així com s’entra en un cercle viciós cada cop més angoixant perquè es retroalimenta. 

Com pots encetar el camí de prendre decisions?

  1. Replanteja’t aquelles eleccions que no impliquen a ningú més que a tu mateix com el vestit, els menús de cada àpat… Introdueix-hi canvis de manera que tinguis la sensació que aquestes coses són més a la teva manera. Dit altrament, canvia aquells detalls que probablement responen als gustos i hàbits del comú de la gent.
     
  2. Tres o quatre vegades a la setmana proposa’t de mantenir un “si” o un “no” amb la parella o a la feina. Després anota les dificultats internes en forma de sensacions o emocions i remunta’t a les primeres vegades que les vas experimentar de petit. Anota igualment els teus èxits; repensa’ls i assaboreix-los. Són el trampolí per a noves consecucions.

    “Vull que els meus amics siguin els meus amics no pas els meus mestres; que m’aconsellin sense intentar governar-me; que tinguin tota mena de drets sobre el meu cor, cap, però, sobre la meva llibertat”

    « Je veux que mes amis soient mes amis et non pas mes maîtres ; qu’ils
    me conseillent sans prétendre me gouverner : qu’ils aient toutes sortes de
    droits sur mon coeur, aucun sur ma liberté. » Jean-Jacques Rousseau
     

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!