BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
“La internet catalana és en català però el fenomen nou i clau és que la internet ha globalitzat el català. Avui en dia centenars de multinacionals i organitzacions, de Microsofta American Airlines, del Deustche Bank a BetandWin fan amb normalitat les seues webs en català. Perquè?
Perquè és la llengua d’interfície amb els parlants del català, sobretot després de l’aprovació oficial del domini .cat però també perquè el català és dins el paquet de llengües globals. I quin és aquest paquet? Bàsicament aquelles llengües adaptades tecnològicament a l’era d’internet.
Ho explicaré amb un exemple. Fa anys vam descobrir que l‘Ajuntament d’Hamburg tenia una completa web en català. Ens hi vam sorprendre i ho vam intentar entendre. Tenia l’alcalde d’Hamburg una nòvia valenciana? Algun programador municipal era un catalanista encobert? La resposta va ser deliciosa: quan van parlar amb ells no sabien massa bé si tenien la web en català. Perquè l’ordre havia estat: “volem la web d’Hamburg en les llengües principals” i les llengües principals eren aquelles en les quals, en aquell moment Google funcionava. Entre elles el català. És una anècdota, evident. Però per a persones com jo, acostumades a lluitar tota la vida per viure amb normalitat sense abandonar la meua llengua aquella resposta va ser com i el cel s’obrís, de tanta normalitat que implicava.
Havíem guanyat la normalitat organitzant-nos en xarxa, usant la llengua per a tot, aplicant la tecnologia i obrint-nos al món. Avui des del Facebook al Messenger, del Linux a la Wikipedia qualsevol projecte internacional de pes contempla el català com una llengua més -i no cal dir que això encara és més clar dins els Països Catalans. Hi hem arribat en bona part gràcies a l’efecte solemne de tenir un domini propi però sobretot per la persistència de la societat catalana en ser glocals.” Vicent Partal a Expolangues.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I serem el primer país que primer és en realitat virtual i després es trasllada al món real.
És que l’única forma que tenim de tirar endavant no és anar endavant sinó ser capdavanters.