BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
És un nen, però sap les coses i les que no sap, les intueix. Amb 10 anys, l’ Oriol va cada quinze dies a casa del pare. En torna esverat. La mare m’explica que el nen no vol anar-hi més. Es veu que allà des de la seva habitació sent els embats amorosos del pare amb la seva companya. Quan la mare s’ha posat en contacte amb el pare per recordar-li “els seus deures morals”, li ha contestat “que el nen en veurà més.”
Deures moral? Situem el fet: no es qüestió de moralitat sinó de la construcció de l’Oriol, El pare posa en perill el desenvolupament del fill tot obligant-lo a sentir unes expansions sexuals alienes.
És una violació psicològica. Viola les seves orelles i la seva imaginació. Un infant que escolta escenes d’aquest tipus no pot fer altra cosa que imaginar-se el que passa. No cal que les imatges siguin explícites, les sensacions sempre seran torbadores. Per què no les pot ni dominar ni gestionar. Aquests adults estan interferint greument en la normal construcció de la seva persona. Amb l’agreujant que s’hi sent obligat i que explícitament hi ha mostrat el seu rebuig. Es tracta d’una violació psicològica. És més, sempre que les sensacions o els impulsos no es poden dominar, sorgeix la culpabilitat. L’infant no entén que ell és la víctima del que se li imposa. Il.lògic, però així funciona el nostre inconscient. I tots els psicoanalistes constaten que les experiències lligades al despertar de la sexualitat genital ens persegueixen la resta de la nostra vida sexual.
“En veurà més”, diu el marit. No podia ser més gràfic! L’expressió el delata: sap que el nen “veu” i que l’està posant en situació de voyeur. Reconeix que quan el nen sent, el nen hi és present. Sense el seu consentiment, recordem-ho. Quina irresponsabilitat i quin cinisme demostra aquest home! Com pot arribar a ofuscar el ressentiment derivat d’una separació!
La postura de la mare ha de ser clara i ferma. O l’home posa fi a la violació psicològica o demanarà al jutge que intervingui per acabar amb el règim de visites.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Narcís, crec que tens tota la raó. L’actitud del pare no és pertinent ni de bon tros.
Em sento fatal per l’embolic de l’altre article. Perdona’m.
Una abraçada, guapo.
Bona nit.