Els humans tenim una tendència natural a automatitzar el llenguatge. Inicialment les paraules neixen com a signes que pretenen objectivar una determinada experiència, la percepció d’una cosa, la concepció d’una idea, etc. Els primers usos d’aquestes paraules ens fan créixer com a individus, sentim com amplien la nostra consciència. Després, a poc a poc, a
Ahir Joan Tàpia -sobre el qual ja vaig escriure el 24 de març i el 25 de maig de 2008- va publicar un article a El Periódico: “El ‘factor Laporta‘”. hi deia que “Mas sap que la majoria absoluta és un somni, però necessita un mínim de 58 diputats, 10 més que els del 2006,
Hi ha un debat interessant en l’àmbit dels blocs que es planteja si som mitjans de comunicació o periodistes. Potser són coses diferents. Un bloc és sens dubte un mitjà de comunicació en la mesura que és l’eina que fem servir per comunicar-nos. També és cert, però, que no sempre darrere d’un mitjà de comunicació
Joan Puigcercós ha començat la precampanya. De fet, qui la va començar abans va ser Montilla amb el discurs de Cap d’Any, però a Montilla no li tocava fer campanya contra la independència com a president de la Generalitat. Va ser un error que pagarà car perquè s’ha devaluat ell mateix com a figura institucional
Sigui fidel al seu compromís amb l’electorat fins al final; no convoqui eleccions anticipades. Això ens permetrà organitzar-nos molt millor; podrem preparar fins i tot la consulta a Barcelona. Repeteixi vostè com a candidat tal com ha promès. És el que tothom espera i ara no ens pot decebre. Ho està fent molt i molt
Efectivament, no sé si totes les nostres Montserrats del país ho saben, però tenim uns quants Montserrats arreu del món. Un dels primers casos que em va arribar ja fa anys i per motius musicals va ser el de l’illa on hi ha uns estudis de gravació. Més tard un va descobrint que n’hi ha
En termes estrictament democràtics i electorals i des del respecte institucional que tot president de la Generalitat es mereix, el pla és liquidar Montilla, aconseguir que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya els socialistes catalans obtinguin menys de 789.956 vots, que són els que van obtenir el 2006. I si pot ser, que
En menys de vuit dies, el president de la Generalitat de Catalunya ha centrat les coses millor que cap altra persona. Per Cap d’Any va deixar clar que el debat a les properes eleccions al Parlament de Catalunya no girarà a l’entorn de les persones que han de dirigir el país, sinó a l’entorn d’una
Avui, dia de Reis, es veu que un diari que es llegeix força al país veí ha publicat un article titulat “El problema español“. El signava Juan-José López Burniol. Sembla que aquest senyor entona allò del “vostès tenen un problema”, però no fa com el president Maragall, per al qual el problema era el 3
Miquel Iceta pensa, com jo i com altres independentistes, que el 2010 serà “Un any ben interessant“. Segurament -previsiblement- no ho pensem per les mateixes raons, però segur que serà interessant. Iceta l’ha començat amb un altre meravellós apunt dels seus. No sé si és d’aquells apunts que van dirigits als que voten sofàs, als
L’amic Quim Gibert em fa arribar la convocatòria d’aquestes jornades que es faran a Fraga, al Baix Cinca, divendres 5 i dissabte 6 de març: Franja de Ponent i creativitat. Propostes pràctiques i concretes per a viure en català. Programa: – Divendres, 5-3-10. 21:00: Sopar-presentació del llibre Removent consciències a càrrec dels coeditors
El primer apunt de l’any eren meres estadístiques. El segon, conjuntural i necessari. El tercer és tot un toc d’atenció. El passat 17 de desembre es va presentar el manifest Suma Independència. Tot i haver-hi les festes de Nadal pel mig, la idea d’unir esforços perquè la declaració unilateral d’independència sigui possible aquest 2010, just
José Montilla ha estat un president de la Generalitat d’una mediocritat i una grisor absolutes. No passarà a la història. Ho podria haver fet, però ha decidit no fer-ho. El discurset del darrer dia de l’any passat l’ha acabat d’enfonsar. Ni ell ni el rei dels espanyols no han sabut entendre la transcendència simbòlica que
Bon any a tothom! Amb ja prop de quatre anys d’antiguitat, el fet que encara es puguin batre rècords de visites, que la gent encara no estigui farta del que es pot llegir en aquest bloc, és una alegria i una excel·lent manera d’acabar un any i començar-ne un altre que no és un any