Blog d'en Xavier Mir

En menys de vuit dies, el president de la Generalitat de Catalunya ha centrat les coses millor que cap altra persona. Per Cap d’Any va deixar clar que el debat a les properes eleccions al Parlament de Catalunya no girarà a l’entorn de les persones que han de dirigir el país, sinó a l’entorn d’una gran decisió col·lectiva que tenim pendent: independència o autonomia. Per Reis ha admès que l’autonomia és a la via morta. Finalment la pudor del cadàver que li vam deixar al juny ha pujat fins al seu despatx i ara surt a dir que hem de revifar el difunt. Montilla expresident, Catalunya independent.

L’error no és, doncs, que Montilla atribuís a la independència una metàfora de falsa drecera. Això només vol dir que aquesta és la seva opció. L’ús d’aquesta metàfora ha permès, per exemple, que es publiquin apunts brillants com aquest de Josep Sort (malgrat el seu evident i legítim partidisme com a reagrupat). I el fet que hagi pres partit per una d’aquestes opcions, que hagi començat a fer campanya pel NO a la independència, únicament el situa al costat de PP i Ciutadans. Pura anècdota. Estem parlant del futur expresident de la Generalitat.

L’error tampoc no és que busqui algunes complicitats entre la societat civil catalana per defensar l’estatut. Tothom té el dret de creure’s que un cadàver encara no és mort i de fer venir metges i taumaturgs. Sobretot si el certificat de defunció (que arribarà, per moltes maniobres de retard que es practiquin) ha de tenir conseqüències personals en termes de pèrdua irremeiable de poder.

L’error és que, si jo fos espanyol, estaria molt enfadat perquè Montilla ha centrat les coses d’una manera ben clara i en uns termes que afavoreixen l’independentisme. El setembre de 2005 vam fer una proposta a Espanya. Els esdeveniments posteriors ens han portat a la crisi institucional vigent. Fa temps que demanem ser consultats sobre la nostra voluntat d’autodeterminar-nos perquè creiem que la democràcia és la millor eina per resoldre aquestes situacions. Ara Montilla, finalment, reconeix aquesta crisi institucional. Ell pren partit per l’autonomisme, per la dependència. Jo, com a ciutadà, hauria preferit que es mantingués més neutral, com correspon a la seva figura. Però al cap i a la fi, ha obert la campanya.

Catalans, catalanes: A VOTAR INDEPENDÈNCIA!