Una assemblea d’una associació que vol acabar en partit polític per tenir presència al Parlament de Catalunya decideix a través d’uns estatuts que les llistes electorals es faran d’una manera determinada. A la mateixa assemblea es trien les persones que formaran l’executiva. Mesos després, la majoria d’aquesta executiva (tretze persones, aparentment) prefereix que les coses
Demà dissabte, per tercer any consecutiu m’han demanat que participi a les Jornades de la Catosfera. Tal com podeu veure al vídeo de sota, ja ho vaig fer el 2009 i de fet també el 2008, però veig que els vídeos ja no es troben a la xarxa. En substitució us puc oferir les dues
El 20 de desembre de 2008 parlava dels punts febles de l’adversari. Aleshores pretenia combatre idees que es trobaven per la xarxa i que deien que quan els socialistes arriben al poder ja no l’abandonen. Si això fos realment així, els qui ho deien ja devien estar fent les maletes cap a Andorra. Ara fa
Del tema del cementiri nuclear d’Ascó se’n poden treure diverses conclusions i en poden prendre nota diversos “subjectes polítics”. Per començar, en PP Montilla. Els primers dies que la qüestió va sortir a debat ja va començar a emergir la pregunta: quina seria la posició del president de la Generalitat? Hi donaria el vistiplau? Despés,
Arran de la primera onada de consultes ja vam tenir ocasió de fer unes quantes reflexions i valoracions. Justament l’endemà mateix vaig publicar la meva valoració de la jornada (la I, la II i la III), però anteriorment, com que certes coses es veien a venir, també vaig escriure l’apunt del 6 de desembre sobre
Des de l’any 2003 en què vam posar punt i final al pujolisme, la política catalana es troba en una fase de transició, d’interinatge. Venim d’una llum vella i caminem cap a una llum nova, però a l’entremig toca crepuscle. A vegades és una esplèndida posta de sol plena de bons auguris i a vegades
Quan hi ha unes eleccions és habitual que els experts en comunicació dels partits es posin a rumiar les millors estratègies per aconseguir centrar el debat en aquelles qüestions en què tenen més possibilitats de convèncer. Tots tenim encara molt present la gran estafa de la por al PP que el PSOE-C ha estat venent
El lideratge col·lectiu del projecte independentista continua avançant. I cada cop ho fa més de pressa. No només hem aconseguit que un president de la Generalitat de Catalunya del PSOE-C es vegi obligat a admetre que a les properes eleccions el que hi ha en joc és la independència o l’autonomia; no només hem aconseguit
Ahir parlava del masmontillisme autonomista o de l’autonomisme masmontillista, que vénen a ser el mateix. Citava l’entrevista a Quico Homs al Directe! i la seva referència al vídeo del PSOE-C. Suposo que molts ja ho sabeu, però si no és el cas us informo que aquell vídeo ja té rèplica. El nou vídeo té la
Fins ara parlàvem de sociovergència per referir-nos a un eventual govern de CiU i PSOE-C, un govern que podia ser fruit d’un acord explícit i públic -poc probable-, o bé fruit d’un acord encobert, sense foto, com el que CiU va fer amb el PP. Majoria suficient dels uns i suport i “control” dels altres
Ahir al matí vaig sentir un comentari de Vicenç Villatoro a propòsit del vídeo del PSOE-C. Deia que el vídeo no mostrava ni un relleu ni un tàndem ni res que sonés a treball en equip. Solitud. Res més que solitud. Ja prou exòtic que sona això de guanyar a última hora perquè a més
Ahir es va produir l’acte de proclamació d’Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat [vídeo]. Com que tot fa pensar que CiU serà un cop més la força més votada i aquest cop les opcions de reeditar un acord ERC-PSOE-C-ICV són molt més reduïdes, la voluntat expressada per Mas ens dóna
El PSOE-C no para d’emetre símptomes de decadència, d’esgotament i de desorientació. Després de l’error de Cap d’Any que va ser inaugurar la campanya contra la independència centrant el debat de les properes eleccions en aquesta qüestió, després de la pífia de Reis que va ser admetre obertament que l’autonomia és una via morta, ahir
Reprodueixo avui un article que vaig escriure per a Socialcat.cat ja fa temps, però que continua tenint vigència en molts aspectes. Penso que és bo llegir antigues reflexions de tant en tant. Crec que en fer-ho vénen idees al cap que poden ser útils per continuar pensant. “El conjunt d’estratègies i accions encaminades a la
Tal dia com avui, però del 1930, l’historiador de Sant Joan les Fonts Francesc Caula (1887-1973) va escriure una extensa carta que quinze dies més tard li publicaria La Vanguardia. El títol de la carta-article: “La patria de Colón: por la verdad histórica” No era pas l’única carta ni l’únic article sobre els orígens de