El primer apunt de l’any eren meres estadístiques. El segon, conjuntural i necessari. El tercer és tot un toc d’atenció. El passat 17 de desembre es va presentar el manifest
Suma Independència. Tot i haver-hi les festes de Nadal pel mig, la idea d’unir esforços perquè la declaració unilateral d’independència sigui possible aquest 2010, just constituït el Parlament de Catalunya després de les eleccions, ja ha rebut el suport explícit, amb noms i cognoms, de més d’un miler de persones. Hi ha, doncs, notícia. Hi ha proposta. Durant mesos, potser durant anys, això de la unitat d’acció sonava a música celestial. El Tretze de Setembre va marcar un camí que el 13 de desembre va acabar d’esbrossar. Continuant aquell esperit, Suma pretén que el debat a les properes eleccions al Parlament no sigui Mas o Montilla sinó independència sí o independència no.
Darrere d’aquesta idea d’unitat hi ha cada cop més persones. Hem viscut el 13-S i el 13-D i el 7 de març i l’Onze de Setembre i sabem que trobar els espais d’unitat ens aporta grans beneficis. Però els espais es fan amb persones, amb noms i cognoms que fan pública la seva convicció que val la pena aprofundir en aquesta línia. Entre aquests noms i cognoms hi trobem diversos perfils professionals, ideològics i socials.
La proposta s’escampa per la blogosfera. En alguns casos per criticar amb amargor allò que es qualifica d’enèsima proposta d’unitat per acabar esdevenint un grupuscle més, en d’altres per advertir messiànicament que tot plegat és una estratagema per eclipsar Reagrupament. Però per sort no som pocs els qui en parlem perquè l’esperit unitari ens agrada i perquè creiem que aquest ha de ser el camí per resoldre el tap que tenim al Parlament.
Bona tarda amic Mir.
Necessitem un lloc on aplegar tots els nostres vots, per ala Independència , un “Ibon” on aplegar totes les aigües del desglaç, torrents rieres i rierols…Suma Independència,
Junts SI.