L’amic Quim Gibert em fa arribar la convocatòria d’aquestes jornades que es faran a Fraga, al Baix Cinca, divendres 5 i dissabte 6 de març:
Franja
de Ponent i creativitat. Propostes pràctiques i concretes per a viure en
català.
Programa:
– Divendres,
5-3-10.
21:00: Sopar-presentació del llibre Removent consciències a càrrec dels
coeditors Àngel Velasco, filòleg, i Quim Gibert, psicòleg.
– Dissabte, 6-3-10, Palau
Montcada (c/ St. Josep de Calassanç, 12).
10:00.- Obertura a càrrec de Pep Labat, president de l’Institut d’Estudis
del Baix Cinca, IEBC.
10:15.- Ponència Llengua i
creativitat. Sobre la comunicació, l’emoció i la bellesa a càrrec de Josep
Borrell, poeta. Presentarà: Josep Maria Forné, president d’Òmnium Cultural de
Ponent.
11:00.- Ponència Un esforç
agradable: treballar per la llengua a càrrec d’Eva Monrós, lingüista.
Presentarà: Fina Vilar.
11:45.- Descans
12:15.- Xerrada sobre L’experiència de Tallers per la Llengua a càrrec de
Neus Arnan i Carles Palau, dinamitzadors de l’entitat.
13:00.- Ponència Vulnerabilitat,
llengua i emoció a càrrec de Matthew Tree, escriptor. Presentarà: Susanna
Barquin, escriptora.
Organitza: Institut d’Estudis del Baix
Cinca.
Amb la col·laboració del Casal Jaume I de Fraga i el suport d’Òmnium
Cultural de Ponent i del Projecte d’Animació Cultural Jesús
Moncada
Programa
complementari del cap de setmana:
Dissabte
6-3-10:
16:00: Cafè a càrrec del Casal Jaume I de Fraga.
17:00: Els arbres de Fraga, visita guiada a
càrrec de Ramon Mesalles. Punt d’eixida: Rotonda del Sotet.
19:30:
Actuació musical.
Diumenge
7-3-10:
10:00: El camí del diable. La via romana al seu pas
pel Baix Cinca, visita matinal guiada a càrrec d’Enriqueta González. Punt
d’eixida: Rotonda del Sotet.
Nota: Totes les propostes són de franc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Per què ataques els teus germans de Reagrupament, Salvador? A què comptes ve que els facis sortir en el mateix article que el Montilla i el Carod?”.
Bé, és veritat que els de Reagrupament són els meus germans. És veritat que pensen i diuen les coses que jo penso i dic i escric. Suposo que això sempre ha quedat clar. Em sembla que no ha sortit cap entrevista amb el doctor Carretero més contundent, clara i visible i agradable que la que jo vaig fer-li a l’Avui. No ataco Reagrupament ni el que pensa Reagrupament ni el que vol Reagrupament. Però els poso en relació amb Carod i Montilla perquè precisament Carod i Montilla és el que li passa a Catalunya quan la gent no vota Convergència. M’agrada l’èpica i em diverteix parlar amb Carretero. Vull la independència del meu país. Però em sembla que el debat que tindrem l’endemà de les properes eleccions nacionals no serà si proclamem o no la independència sinó com ens ho fem per tirar endavant. L’endemà de les properes eleccions nacionals o bé Artur Mas o bé José Montilla seran el president de la Generalitat, i si Reagrupament ha entrat finalment al Parlament podrà fer una petita pressió per aquí o per allà si els seus escons són necessaris per a un partit o per a l’altre. I para de comptar. Per tant, el debat sobre la independència l’endemà de les properes eleccions és fals. Carod també va jugar amb la independència per guanyar vots, i he de dir que aquesta actitud em sembla indigna, que desmoralitza els patriotes de bona fe i que representa un escarni per al sofriment que ha hagut de patir tanta i tanta gent. El debat sobre si l’endemà de les eleccions nacionals proclamarem la independència és fals perquè no passarà. Dir que Artur Mas no és independentista és fals, i negar-li a Convergència el viratge sobiranista queha fet és tenir molt mala fe o no tenir-ne ni idea, de política. Quan Catalunya no vota massivament Convergència el que acaba tenint és Carod i Montilla, aquest endarreriment polític, econòmic, social i intel·lectual. I acabem semblant una tribu d’indocumentats. Hauríem de ser una mica més generosos amb la nació que tant diem que estimem. Tractar-la millor, i no convertir-la sempre en el nostre sorral de jugar o de barallar-nos. Hauríem d’entendre que hi ha prioritats nacionals que han de quedar per sobre de les descàrregues de testosterona i de l’última ocurrència dels rebotats d’Esquerra. Qui fundarà el proper partit d’independència automàtica? Carod, quan Puigcercós li foti per fi la puntada al cul que tant es mereix? La proposarà per al 2014 o es donarà una mica més de temps? M’alegra veure que tanta gent ha entès que l’únic camí és la llibertat. M’alegra veure que cada dia som més, i repeteixo que estic totalment d’acord amb tot el que pensa i diu Reagrupament. Però tenim una nació, una nació complicada i ocupada i envaïda per la inversió demogràfica que va provocar, ben intencionadament, el franquisme. A Europa, en els darrers anys, no hi ha hagut cap país que s’hagi independitzat que no sigui excomunista. La idependència és més a la vora del que era fa uns anys, però no és fàcil ni serà fàcil. Hem d’anar de cara a l’objectiu de la llibertat d’una manera directa i irrenunciable, però també intel·ligent. La intel·ligència que és aquesta pàtria cada vegada més escassa. També entre nosaltres. L’independentisme té un problema de nivell, i és d’això, exactament d’això, del que he mirat de parlar en aquests darrers articles.
Salvador Sostres (Miri, jo opino el mateix, però no ho sé esciure tant bé. Pere).
Si saps de material publicat després, ens ho faras saber?
I, encara que no és el tema, pels comentaris anteriors, trobo que obliden un detall important: que hem d’aconseguir, i està a les nostres mans, que la situació que descriuen no es doni després de les properes eleccions. Simplement hem d’exigir el compromís previ a la elecció (cosa que ja xoca que s’hagi de demanar), amb clar avís de control posterior a la elecció (perquè sembla que també cal ressaltar que ja, que ja no farem allò de que no s’acompleix el compromís però no ho reclamem), i hem de tenir clar que és menester no donar cap vot a qui no es sumi per la independència.
La idea de la coalició per la independència és molt clara, i ja està prou madurada. De manera que ja no val marejar ningú, tothom s’haurà de posicionar. (Trobo que hi ha gent que sembla vagi fora de temps, com si volguessin arrossegar coses ja passades i mirar de colar-les com a previsions seves. És estrany, pot ser sona estrany, però és el què veig.)
Ara faltaria una mica més de decisió i expressió pública de l’electorat. És una de les coses que està a les nostres mans, deixar ben clar i que s’escolti que només votarem a qui sumi per la independència.
És la millor opció a molts nivells, diria. Bé, penso que és indispensable i necessària. Permet aglutinar diversos grups polítics, siguin partits o siguin altres forces, sense renúncies a caràcter propi, i en una presentació clara i compromesa a l’electorat. Això és el que demanem fa un temps l’electorat independentista, si no m’equivoco.
I penso que Suma Independència també hauria, i pot servir per a aglutinar l’electorat per a pressionar les forces polítiques a sumar-s’hi. Si és així, doncs, el que cal també és que els electors sumem per la independència. Fóra una bona manera de deixar ben clar, el que dic abans, i que encara no ho hem fet.
Diu Laporta que es presentarà a les eleccions amb partit propi. Fantàstic. Ja tindrem: El partit de Laporta, Reagrupament, Sumem….i encara falta més gent, perquè, per exemple, la gent de les CUPs no sabem que faràn!. O sia que potser tindrem tres o quatre candidatures independentistes. Fantàstic ! Això si, cadascú, és “l’ únic” “transversal i unitari ” A què em recorda això ?
Bé, potser haurem de tornar als partits tradicionals. I com que, Mas no vol ni sentir parlar de referémdums d’independència però Puigcercós mostra una millor disposició, llavors, vist el desgavell de l’ndependentisme extraparlementari, potser, ens haurem de plantejar tornar a votar Esquerra. Que en som de rucs els catalans !