En termes estrictament democràtics i electorals i des del respecte institucional que tot president de la Generalitat es mereix, el pla és liquidar Montilla, aconseguir que a les properes eleccions al Parlament de Catalunya els socialistes catalans obtinguin menys de 789.956 vots, que són els que van obtenir el 2006. I si pot ser, que n’obtinguin menys de 726.099, que són els que van obtenir el 1992, cosa que els deixaria a tocar dels seus pitjors resultats, els de l’any 1980: 608.689 vots. Amb aquests resultats, Montilla ho tindria molt difícil per repetir com a president. Som a la recta final d’aquest pla i Montilla s’està quedant sol, únicament amb els seus fidelíssims PP Zaragoza, Miquel Iceta, etc. El país, però, li passa pel damunt com un tren de càrrega imparable.
En Guerra del Ribot (parent d’en Ferran de la Crosta) diu que “s’ho haurien de fer mirar”. Així, en tercera persona, i a propòsit de la carta que Montilla ha enviat. No sembla, doncs, que les relacions entre socialistes estigun gaire millor ara que fa un any. Ja va bé, per poder liquidar un president, que els seus propis companys el desacreditin. Qualsevol fa una campanya convincent en aquestes condicions.
Iu Forn es fa ressò, en la seva clau irònica habitual, de la manera com s’ha rebut la iniciativa de Montilla des d’Espanya. Ja va bé, també; si per a nosaltres és massa nacionalista espanyol i per a ells és massa nacionalista català, vol dir que s’aprima per totes bandes -i no, com pretén algun humorista dissenyador de campanyes, que ocupa la centralitat.
I finalment, per acabar l’apunt i sense sortir d’un mateix mitjà, avui trobem una nova rèplica a la pífia de les falses dreceres. Montilla ha creat l’espai, ha volgut aprofitar-se del seu protagonisme institucional per obrir un debat electoral -independència sí o independència no- i ara nosaltres farem la campanya. Gràcies, president. Com deia, si ell parlava de falses dreceres, Alfons López Tena parla avui de “La falsa ruta“: “Ningú és capaç de defensar a hores d’ara que per als catalans és millor
ser una comunitat autònoma espanyola que tenir un Estat propi
independent”. Ara, president Montilla, surti al carrer i busqui l’ajuda dels seus amics per defensar l’autonomia.
Montilla s’ha quedat sense amics i sense arguments. Però no ens confonguem: liquidar el president no és un objectiu en si. Amb això no s’acaba el pla. Es tracta de combinar la neutralització de l’adversari amb un atac ben contundent. I l’atac no és altre que el màxim nombre de vots en clau independentista a les properes eleccions. Serà el cinquè assalt i abans n’hi haurà hagut d’altres, però l’hem de preparar cada dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es molt convenient que de les properes eleccions surti un parlament amb molts diputats independentistes però ho és també que tant PSOE com PP perdin una bona pila de vots.
Dic això perquè la força independentista que ara es prepara i que espero que tregui un bon grapat de vots i de diputats treurà els vots provinents de l’abstenció, efectivament, però, sobretot i molt especialment, d’ERC i també de CiU. Obviament, farem un mal negoci, si despullem un sant per vestir-ne un altre. Això vol dir que caldrà un transvessament de vots de PSOE cap a ERC i també de PP cap a CiU. Però això, no tinc gens clar que passi, sobre tot en el primer cas. Hauriem de mirar com solucionem això.