Blog d'en Xavier Mir

Miquel Iceta pensa, com jo i com altres independentistes, que el 2010 serà “Un any ben interessant“. Segurament -previsiblement- no ho pensem per les mateixes raons, però segur que serà interessant. Iceta l’ha començat amb un altre meravellós apunt dels seus. No sé si és d’aquells apunts que van dirigits als que voten sofàs, als amics amb carnet col·locats o als mitjans de comunicació subvencionats, però amb l’esperit crític incipient d’una criatura preadolescent n’hi hauria prou per fer-ne la rèplica.

Per començar, Iceta valora el discurset de Cap d’Any (servidor també ho va fer) en aquests termes: “Alguns han criticat que fes referència a les eleccions que s’han de
celebrar després de l’estiu. Però el cert és que aquest any, agradi més
o menys, és un any electoral.” Com que “agradi més o menys”? Iceta creu que a algú no li agrada que hi hagi eleccions? Té algun sentit aquest incís seu? Diria que no, que és per omplir, escrit sense pensar. Però no és aquest el problema de la frase, és clar, sinó que l’evidència d’un any electoral pugui avalar per si mateixa l’electoralisme d’un president de la Generalitat que fa campanya pel NO a la independència (si no és que en fem la lectura d’en Drake), és a dir, que demana indirectament el vot pel PP, per Ciutadans o pel PSOE-C. Sí, Sr. Iceta, aquestes són les opcions del No. Què vol que hi faci, jo?

I per acabar (perquè és que jo no sóc digne de comentar tots els enllaços d’alta volada intel·lectual que recomana aquest senyor; no hi arribo…), centra molt bé el debat de les eleccions, però amb un parell de petits errors sense importància: “l’elecció que farem és clara, o bé seguim el camí traçat pel president
Montilla en defensa de l’Estatut votat pels catalans, o bé ens
embarquem en la incerta drecera” Just. Clavat. El 2010 hem d’escollir entre continuar amb un autonomisme que la majoria ja no vol (la majoria vol altres coses; dades objectives i públiques) o anar directament per un estat propi. L’error d’Iceta és doble.

Primer, atribuir aquest desig d’independència a Artur Mas (ja m’agradaria a mi, que precisament li retrec el contrari!) en un intent de fer arribar un missatge a un suposat votant indecís: “compte! Mas és independentista!” “Caram! -li pot respondre aquest votant-, i ERC no ho és?”

Segon, presentar la independència com una drecera incerta quan venim d’una marrada amb una certesa rotunda i concloent: la dependència no és pas millor. Abans no acabi la dècada, com deia ahir Vicent Partal, segurament serem independents i aleshores fins i tot els qui ara podrien creure’s Iceta estaran la mar de contents amb la Catalunya independent. Mentrestant, però, encara els haurem d’aguantar uns anys defensant la seva parcel·leta de poder amb discursos desenfocats i abocats al fracàs.