Tots dos callaven amb una prestància extraordinària. Es miraven com qui no vol, volant per sobre les parpelles àvides de caramells. Anaven d’eima per la carreterona amable que temps enrere els ornava els projectes i les besades. Adesiara, algun automòbil ganiveteja la bellesa del bosc. Ni la fressa de les passes, volien sentir. A l’alçada
El primer que fa cada matí després de preparar la cafetera és prendre un bolígraf i escriure. Escriu allò que se li acudeix a partir de les imatges imprecises que li ha deixat el darrer somni o les pensades que, talment ratpenats, habiten les cavorques més obscures del seu cervell. La cafetera italiana comença a
No és un instrument que m’agradi, el djembé: reconec la seva efectivitat a l’hora de posar en dansa quisvulla, però també és cert que som mal de moure, motiu pel qual la percussió pot arribar a molestar-me, certament. Emperò el Divendres Sant, gràcies a ell vaig passar una bona estona, els cent quatre minuts que
Contempla la lluna de Nissan i pensa en la mort. Sempre hi ha pensat molt, en la mort; cada dia uns instants, com els contemplatius. Si hi pensa, creu infantilment que en retarda l’arribada. És, en ell, una pràctica vella: la nit anterior a la primera comunió, d’amagat de sa mare, dormí amb uns calcetins
Avui és un d’aquells dies de mans balbes: tot et cau ningú no sap per què i el desfici que provoca tanta imperícia sobtada congrega absències que encara fan mal. Pot ser és culpa de la llum, un pèl malenconiosa, que no ho acaba de dir tot, que amaga matisos, empegueïda de pastar miratges, ella
A la porta de l’Institut de Previsió, un pidolarie que tastaneja li demana vint cèntims per agafar l’autobús. N’hi dóna cinquanta per llevar-se’l de sobre. Ha de fer cua per accedir als funcionaris que informen. Para esment en el guàrdia jurat, talment un santaclaus que s’hagi equivocat d’uniforme: cabellera blanca amb la closca llisa i
L’Institut d’Estudis Baleàrics, en una nova edició del seu cicle Memòria Viva, homenatjà anit a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats de Palma, Bartomeu Bennàssar Vicens (Felanitx, 1937). Bennàssar, prevere, moralista i escriptor és un dels pensadors mallorquins més destacats dels darrers anys. A parer dels entesos, per la seva sòlida preparació intel·lectual, hagués pogut
Costa fer memòria, però quan t’hi poses i trobes el fil, és com desfer una calça. Tot pensant en crisis, finançaments ofensius, tupinades lingüístiques, corrupcions culturals i altres abusos, el cap meu pren els tapins cap als agermanats mallorquins. I la troca es començà a embolicar pel final, amb la decapitació i esquarterament de Joanot
No ens deixen ser qui som: volen que siguem com els convé. És diumenge de Rams. Segueixen predicant-se, el dotze sermons? Deuen seguir aregant com antany? Rosa Estaràs, presidenta del PP de les Illes Balears, sí que sermoneja com una mossena (es dirien així en cas que el Vaticà acceptàs el sacerdoci per a les
Raport de les mil tres-centes seixanta-dues passes per les artèries exclusives per a vianants de la capital a les deu de la nit d’un dimecres de setmana cossera: la llum imprescindible per defugir la intranquil·litat que tant aclapara, un callar -de tot i per tot- gairebé forçat per la fosca, una cameta d’aranya que fa
Edicions Documenta Balear acaba d’editar en la seva col·lecció Quaderns d’Història Contemporània de les Balears (Premi 31 de Desembre Bartomeu Oliver 2008, de l’Obra Cultural Balear) “Els Estatuts d’Autonomia de les Balears”. Una nova aportació a l’estudi de la nostra organització políticoadministrativa del doctor en dret Bartomeu Colom (Sóller, 1951) que cal qualificar, d’entrada, d’adient
L’Obra Cultural Balear anuncià ahir la seva resposta a la campanya d’atacs, menyspreus i blasmes a la llengua catalana impulsada des de determinats sectors socials de les Illes Balears i orquestrada pel PP. L’entitat farà una cadena humana el proper dissabte 9 de maig sota el lema “Drets per la llengua”, amb el propòsit d’emfasitzar
Què hi fas aquí, tan de matí, mosca? T’has perdut? No me miris amb aquesta carota de perdonavides que de mi no cal que et defensis. T’hauria d’arruixar perquè, com deus saber, ets una Musca vomitoria (o carnaria), comunament una mosca vironera, i deus anar plena de virons. Quin oi! Emperò ni esma tenc per