El 28 d’octubre de l’any 2006 vaig publicar aquest article al diari basc Gara que considero encara útil a l’hora de fer un balanç dels dos darrers anys de la vida política catalana. La campaña electoral cara a las elecciones al parlamento de Cataluña previstas para el próximo 1 de noviembre se caracteriza por la falta
“El Periódico” va lliurar ahir al vespre el premi Antonio Asensio a TV3 per la qualitat i rigor amb la que desenvolupa la seva tasca la televisó pública catalana. Les entitats privades són lliures, evidentment, d’atorgar els premis que vulguin a qui vulguin segons els seus criteris. Dit això, em sembla que l’acte d’ahir es
“La dictadura de la incompetència”, de Xavier Roig, Edicions La Campana, Barcelona, 2008. Xavier Roig és un empresari i assagista que destaca per l’estil directe dels seus textos i la contundència dels seus arguments, sustentats sovint amb dades econòmiques contrastables. La seva reflexió va orientada a trobar les causes internes de la decadència de Catalunya,
Oriol Falguera escampa correus anunciant la trista notícia de la mort de Francesc Espriu i Puigdollers, pintor i patriota de pedra picada, un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya i el seu darrer secretari general. L’associació patriòtica Catalunya 1640 (www.www.catalunya1640.cat), que agrupa els antics militants del Front, també li dedica un tractament d’honor en l’hora
Avui fa trenta-un anys de l’aprovació oficial del contingut acordat i signat a dos dies abans dels pactes de la Moncloa, un acord polític i econòmic entre els partits i els sindicats que prefigurava el consens constitucional que es produiria l’any següent. Els pactes foren una iniciativa del president Adolfo Suárez, Felipe González i Santiago
Arran de l’article escrit per Enric Canela “Perplex, jo ?” (http://www.enriccanela.cat), i dels comentaris aportats pels lectors, s’ha posat en marxat una iniciativa unitària per concentrar deu mil catalans a Brussel·les el 7 de març vinent (http://www.deumil.cat). Aquesta proposta demostra la vitalitat i l’eficàcia de l’independentisme virtual, el que es promou des de la xarxa blocaire catalana. Internacionalitzar
Avui, 25 d’octubre, era la data prevista per a la celebració de la consulta popular sobre el futur d’Euskadi (l’actual comunitat autònoma basca) anunciada pel lehendakari Ibarretxe. El Tribunal Constitucional espanyol va dictar una sentència a corre-cuita per impedir la celebració del referèndum i el Govern basc va acatar la sentència (tot anunciant la presentació d’un
De tant en tant deixo constància en aquest bloc de l’estima que sento per persones que admiro pel seu coratge o la seva capacitat intel·lectual i també per d’altres amb qui, a més dels valors citats, hi he compartit experiències de vida. He parlat del Pep Andreu, del Carles Garcia Solé i d’altres companys preuats, avui vull parlar
Amb uns dies de retard llegeixo l’article d’Andreu Mayayo “Èpica independentista”, publicat a “El Periódico de Catalunya” el proppassat 17 d’aquest mes, en el qual s’abraona contra l’acte d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs. Andreu Mayayo escriu, més que com a historiador, com el polític contrari a la causa de la independència de Catalunya que
Fa pocs dies el Govern de la Generalitat va atorgar a “El Periódico de Catalunya” el Premi Nacional de Comunicació per la seva iniciativa de publicar, també en català, la seva edició diària. En el decurs de l’acte de lliurament el director del rotatiu, Rafael Nadal, va fer unes declaracions que mereixen ser objecte d’algunes consideracions. Un aclariment
Aquesta plataforma independentista, creada pel PSAN-Provisional i altres col·lectius per denunciar el pacte constitucional que culminava la transició del franquisme a la segona restauració borbònica, va iniciar la seva campanya amb aquest manifest fet públic el 1 d’abril del 1978: “Som una nació. Aquest no és un dret que ningú ens hagi de concedir: és la
El proppassat 14 d’octubre la majoria d’assistents al matx França-Tunísia de futbol van xiular “La Marsellesa”, eren francesos descendents d’immigrants tunisians que demostraven així la seva manca d’identificació amb tot allò que, ells interpreten, simbolitza l’himne francès. No era un fet nou: l’octubre del 2001, en presència de Jacques Chirac, president de la República francesa
A mesura que avança i s’amplifica la xarxa blocaire a casa nostra (coneguda com a catosfera), i arreu del món, sorgeix el debat sobre els límits a la llibertat d’expressió i les pretensions intervencionistes dels estats. Particularment, estic a favor de que els únics límits a la llibertat d’expressió siguin els que marquen els codis penals
Unió Democràtica de Catalunya celebra aquest cap de setmana el seu vint-i-quatre congrés nacional del qual mereix atenció especial la ponència estratègica. Com la resta de congressos del partits catalans celebrats aquest estiu, tampoc del d’UDC en sortirà cap proposta d’alteració substancial del subsistema polític català: continuïtat dels lideratges, interiorització de les regles de conducta col·lectiva implantades des
Albert Escofet i Alsina (1898-1987) fou un destacat dirigent d’Estat Català i el FNC que va defensar a la postguerra la línia independentista front als retroautonomistes, aqueix article que va publicar a Opinions, butlletí interior del Front Nacional de Catalunya, número 24, de 17 d’octubre de 1945, detalla la controvèrsia estratègica que separava ERC (controlada