L’any 1990, amb motiu del cinquantenari de l’afusellament del President Companys, l’Ajuntament de Tarragona amb la col·laboració de l’associació Xavier Romeu organitzà una sèrie d’actes commemoratius als quals fou convidat Roc Llop. Per motius de salut no hi pogué asistir però envià aquest text fins avui inèdit. “Quan els fets del 6 d’Octubre de
Domènec de Bellmunt (pseudònim literari de Domènec Pallerola i Munné), va publicar aquest relat corprenedor al número 2 de la revista “Per Catalunya” corresponent al juliol del 1945. Serveixi d’homenatge a tots els catalans immolats per la llibertat de la Pàtria, avui que fa seixanta-vuit anys que fou afusellat el President Companys. Era una matinada d’octubre del 1943 precoçment
Avui fa trenta anys que va morir Jordi Martínez de Foix i Llorens, als vint-i-un anys d’edat, mentre manipulava materials explosius. Era un patriota català i militant del Partido Comunista de España (Internacional). Era fill d’una familia catalanista i republicana, (el seu pare, Josep, fou un destacat militant d’ERC), treballava en un centre d’atenció
Demà farà quatre mesos que vam cloure el congrés nacional d’ERC, escollint una nova direcció i aprovant un document estratègic. Aquest cap de setmana han acabat els congressos regionals tancant, en principi per quatre anys, el procés ordinari de renovació orgànica del partit. És un bon moment per a la reflexió, fer el balanç d’etapa i mesurar
Amb aquest lema ens hem concentrat unes dues-centes persones davant l’estàtua als herois del 1811, a la Rambla Nova de Tarragona, per manifestar el nostre rebuig per la presència dels neofranquistes d’Alianza Nacional que han triat la nostra ciutat per commemorar la “Fiesta de la Hispanidad”. A la convocatòria, anònima, hi han respost sobretot els col·lectius de
Francis Fukuyama és l’analista polític nordamericà que va guanyar notorietat a començament dels anys noranta del segle passat arran d’hver encertat a predir la caiguda del mur de Berlín uns mesos abans que efectivament es materialitzés. L’article, però, que el fa fer famós duïa per títol un interrogant, “La fi de la història ?”, aparegut
El sumari 6/03, s’instrueix contra vint-i-dos antics membres d’Udalbiltza, l’assemblea d’electes bascos, pels quals el fiscal de la “Audiencia Nacional” demana penes d’entre deu i vint-i-tres anys de presó. Miren Odriozola i Loren Arkotxa, dues de les persones procesades, apel·len a la solidaritat dels assistents a la conferència Internacional sobre Drets i Llibertats dels Pobles, organitzada
Continuant la tradició espanyola de filtrar al mitjans de comunicació els continguts de les decisions judicials políticament transcendentals, en l’edició d’avui de La Vanguardia (“española” per suposat, sempre atenta a la defensa del rei i de l’ordre), s’avancen els pronunciaments més significatius de l’imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. La decisió de
Havent dinat (al restaurant La taula rodona, al carrer de la Nau de Tarragona, on fan cuina de la terra a bon preu) m’he trobat amb mossèn Manuel Fuentes, sacerdot, històriador i arxiver episcopal. L’amic Manel m’ha fet saber que prepara pel febrer de l’any vinent un congrés d’històriadors a la ciutat de Tarragona centrat
Els catalans estem assistim indefensos al desenvolupament de la crisi borsària internacional, sense estat propi, ni borsa pròpia (la de Barcelona va perdre als anys vuitanta -per obra del govern de Felipe González- la seva primacia a nivell estatal en favor de la de Madrid). Una de les conqüències d’aquesta crisi de final incert, pot ésser
Avui fa setanta-quatre anys de la proclamació, per part de Lluís Companys, de l’Estat Català dins la (inexistent) República Federal Espanyola. Fou un acte, barreja d’insurrecció i frustració, que encara avui és de difícil remembrança. Darrerament, la premsa d’ordre ha donat volada a un llibre titulat “Abans del 6 d’Octubre”, (Quaderns Crema, Barcelona, 2008), que publica
Fèlix Cucurull va publicar, avui fa trenta anys, aquest article (a les pàgines de l’Avui) defensant el dret d’autodeterminació del poble català front als qui el denigraven (Solé Tura, Roca Junyent) amb la finalitat d’excloure’l del text constitucional que s’estava consensuant: “Autodeterminació, insisteix en Pedrolo en el seu darrer article publicat en aquesta pàgina, “no pressuposa la
Josep Uclés és un dels artistes més genuïnament representatius de la neofiguració europea (www.josepucles.com), però també és un militant de la causa independentista des de la primeria dels anys setanta. En el catàleg de l’exposició “Contra els polítics (alguns)”, inaugurada el 4 d’octubre del 2005, a la galeria Antoni Botey de Granollers, hi va incloure la següent reflexió:
Amb la denominació de Procés de Barcelona-Unió per al Mediterrani s’està estructurant de manera permanent una organització interestatal, que aplega estats d’ambdues bandes de la Mediterrània. El cap i casal de Catalunya aspira a ser-ne la seu. La Unió per al Mediterrani és una iniciativa francesa, reactivada per Sarkozy, però que perllonga i amplia la
Avui han acabat les sessions parlamentàries dedicades a debatre sobre l’orientació política general del Govern de la Generalitat. El discurs del president Montilla (magnificat per la premsa adicta a l’ordre establert) ha enquadrat els termes del debat. Es poden observar tres objectius en les paraules del president: el desplegament de l’Estatut està en marxa, el Govern gestiona bé,