Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

18 d'octubre de 2008
12 comentaris

Congrés UDC: governar Espanya per neutralitzar la possibilitat d’un estat propi

Unió Democràtica de Catalunya celebra aquest cap de setmana el seu vint-i-quatre congrés nacional del qual mereix atenció especial la ponència estratègica.

Com la resta de congressos del partits catalans celebrats aquest estiu, tampoc del d’UDC en sortirà cap proposta d’alteració substancial del subsistema polític català: continuïtat dels lideratges, interiorització de les regles de conducta col·lectiva implantades des de la transició, és a dir, manca de participació real dels militants, absència d’il·lusió i coratge per denunciar la dependència econòmica i política del nostre país i desconnexió respecte dels problemes socials. Subsisteix en UDC la síntesi entre patriotes i cristians que caracteritza a molts militants hereus de l’esperit fundacional del partit, en una època -els anys trenta- on era excepcional l’existència d’aquest partit socialcristià obertament addicte al sistema republicà. Però la representació efectiva d’aquesta tradició en el nucli de direcció del partit és minsa. Només cal llegir la ponència estratègica.

La part substancial de la línia a seguir per Unió en els propers anys es resumeix en el capítol titulat “la nació catalana en l’Espanya plurinacional, pluricultural i plurilingüística”. S’analitza la contraposició entre el projecte nacional espanyol i la catalanitat d’una manera superficial, negant el caràcter estructural de la dominació política i econòmica que es deriva de l’ordre estatal i hom aposta per  continuar fent pedagogia en clau espanyola, participar en la governabilitat de l’Estat i oposar-se frontalment a un eventual estat català. Per això la ponència descarta qualsevol acte d’afirmació nacional catalana com a resposta a la previsible sentència del Tribunal Constitucional devaluant l’Estatut.

Complementa l’escenari descrit la manifesta voluntat de Duran Lleida per bastir un pacte de govern entre PSC i CIU i la seva oposició a que CDC es plantegi donar el pas de fer de la “casa gran del catalanisme” un component essencial d’una majoria parlamentària per l’autodeterminació. En resum, UDC continuarà essent un partit que no té al seu abast liderar un projecte nacional per a Catalunya, però manté la capacitat d’ésser una força de bloqueig per a un hipotètic pacte ERC-CIU a base d’especular amb la possibilitat d’esdevenir el soci local d’un partit espanyol.

  1. Es curiosa aquesta hipòtesi. Un futurisme, que no es va produir el 1980.
    En canvi, estem a dins d’un periode on ERC ha fet un pacte d’espanyolitzcio, regalant el poder a Catalunya (Ganeralitat, diputacions, ajuntaments) al partit espanyol més jacobi, el Psoe.
    Fets (ERC fent de satel.lit del psoe) front parides hipotetiques de futur, que no tenen cap antecedent en 75 anys d’història.
    Sort que en LLuis Companys va ser Ministre de Marina d’un govern espanyol. Allà hi va anar a neutralitzar? Ai, el sectarisme i els odis, i la mala consciència?

    Salutacions
    Andreu

  2. El que diu Unió només es pot saber del cert llegint la pàgina web d’Unió. Concretament cites la ponència del congrés, doncs no costa res posar un enllàç per poder-ho confirmar (o no): http://www.unio.org/24econgres/080904PONENCIAPOLITICA.pdf. Cal tenir en compte, que aquesta ponència haurà estat modificada aquest cap de setmana, per tant, veurem com queda quan es publiqui la versió que sobiranament i democràtica, hagin decidit tots els militants d’UDC mitjançant els seus delegats al Congrés.

    Em sorprèn que ja valoris com anirà el congrés quan encara no s’ha acabat, i no comparteixo l’opinió que hagin abandonat el seu sentit “patriota i cristià”

    A falta, com deia, de veure el que hi diuen els militants, l’estratègia d’Unió és la confederal, perquè és la que creuen més oportuna donades les circumstàncies, en que més de la meitat de la població de Catalunya se sent tant Catalana com Espanyola. (ens agradi o no)

    Personalment preferiria que en la defensa dels interessos de totes les catalanes i catalans, entressin tant UDC com ERC i les CUP, dins de l’estratègia de la Casa Gran del Catalanisme que propugna CDC. Crec que si volem tenir força hem d’anar amb totes les entitats de la societat civil, política i cultural, a la una. Primer és trencar les cadenes.

    Una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!