Oriol Falguera escampa correus anunciant la trista notícia de la mort de Francesc Espriu i Puigdollers, pintor i patriota de pedra picada, un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya i el seu darrer secretari general. L’associació patriòtica Catalunya 1640 (www.www.catalunya1640.cat), que agrupa els antics militants del Front, també li dedica un tractament d’honor en l’hora del seu comiat.
Havia nascut a Esparreguera el 1916, tenia doncs, noranta-dos anys, una ment clara i un caràcter ferm. Alguns mitjans catalans, especialment els electrònics, s’han fet ressò del seu traspàs i han anat publicant algunes referències biogràfiques que no abasten tota la seva personalitat polifacètica i les adverses condicions en les quals va haver de desenvolupar la seva personalitat artística i la seva lluita patriòtica. Un resum biogràfic de la seva trajectòria militant la podem trobar en el llibre col·lectiu “Cavalcant damunt l’estel” (Arrels Editors, Barcelona, 2006), obra coordinada per Robert Surroca i dedicada a recuperar la memòria de les dones i els homes que integraren el FNC.
La faceta artística de Francesc Espriu la podeu trobar en el bloc d’Àngel Castanyer, “d’un temps, d’un país” (www.gragel.net/museuimaginari/blog), on reprodueix un fragment del llibre “Francesc Espriu, la màgia dels colors” (Pagès Editors, Lleida, 2006). Al final de l’apunt hi ha la menció a un article de Joan Perucho dedicat a Francesc Espriu l’any 1977 en el qual l’esciptor defineix el pintor en aquests termes: “la seva obra esdevé, i es contempla, gloriosa de sentit, car és tota una vida d’intransigència honesta, de virtut cívica i de treball”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!