Avui fa trenta-un anys de l’aprovació oficial del contingut acordat i signat a dos dies abans dels pactes de la Moncloa, un acord polític i econòmic entre els partits i els sindicats que prefigurava el consens constitucional que es produiria l’any següent.
Els pactes foren una iniciativa del president Adolfo Suárez, Felipe González i Santiago Carrillo, fonamentalment. L’objectiu era establir de comú acord unes regles per desenvolupar els treballs de redacció de la Constitució i afrontar la crisi econòmica iniciada l’any 1973. Resulta interessant repassar la llista catalans signants: Jordi Pujol en nom de Convergència, Josep Maria Triginer, de la Federació Catalana del PSOE i Joan Raventós, del Partit Socialista de Catalunya (Congrés). Encara no s’havia produït la convergència de tots els socialistes catalans en el PSC (PSC-PSOE).
En nom de la CEOE ho va fer el seu fundador i president Carles Ferrer Salat, el veritable artífex de la patronal espanyola. Convé recordar-ho avui que ha mort José Maria Cuevas, el seu successor, que es presentat per la premsa del règim com l’home clau d’aquesta organització empresarial, ocultant el paper del seu antecessor precisament per ésser català. Les actituds obertament contràries als interessos catalans de la CEOE han estat una constant en els darrers anys i fins i tot li va resultar impossible a Joan Rossell, president del Foment del Treball Nacional, aspirar a ocupar el lloc de Cuevas quan aquest va plegar fa un parell d’anys.
Més de tres dècades després l’Estat espanyol s’endinsa en una situació de crisi política (d’involució del sistema autonòmic davant la persistència de les reivindicacions sobiranistes basques i catalanes) i econòmica, amb unes repercussions d’abast imprevisible derivades de la crisi financera global. Hi ha símptomes que es preparen uns nous pactes de la Moncloa sobre les reformes a emprendre en matèria de pensions, reforma de la seguretat social, lluita contra l’atur i recomposició del conglomerat bancari a nivell espanyol. Segurament el paper reservat a PNB i CIU serà molt menor al que varen tenir l’any 1977, ja que precisament un dels punts d’acord entre PSOE i PP és precisament reduir el pes polític de catalans i bascos. Veient venir aquesta possible reedició caldria que els que en tenen la responsabilitat exercissin el lideratge institucional i polític que els correspon i prioritzessin, de manera efectiva, els interessos propis de Catalunya en aquesta conjuntura que s’adivina adversa.
Post Scriptum, 4 d’abril del 2020.
Comparteixo totalment l’editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb: “Pactes de la Moncloa: seria greu que ens tornessin a enganyar”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!