“Els homes no es volen comprometre amb mi. Per què els faig por?” La Victòria acaba de fer 30 anys. És el moment què els joves d’avui comencen a imaginar el seu futur en un marc de relacions sentimentals estables. La Victòria sent la necessitat de buscar un noi que s’hi vulgui comprometre. No el
“Per a què serveix viure?” Noèlia és la nena de set anys que ha desconcertat a la seva mare d’aquesta manera. Caram, els nens! La mare m’ho comenta. “I tu, què li haguessis dit?” La veritat, a mi m’hagués agradat trobar-me amb una pregunta així. Coses de l’ofici. Segurament les meves paraules haguessin anat com
Verònica, una jove mare de 31 anys s’està a casa per tenir cura del fill. Però les coses no li surten bé. Diu que no té paciència. El fill la treu de polleguera fins al punt de posar-se a pegar-lo amb certa fúria. L’última vegada només pel fet que no volia fer la migdiada. “Me’n
Què feliç de pertànyer al poble que té el dia del llibre més guapo del món. Sí, el millor. És així, cal dir-ho i amb orgull. Unes èpoques amb la sort de cara i altres amb menys encert, un poble que ha parit una festa així, és i serà un poble “ric i ple”. Serà
– Jo vull dormir amb el pare i la mare. Perquè he de dormir sempre sol? – Mira, Joan, tu no pots dormir amb els pares. Saps, els pares a més de ser pares són també una parella. Això vol dir que estan enamorats. Són una parella d’enamorats. Ja ho eren abans que tu naixessis.
1 – No hi ha matèria sense estructura, constitució interna i sense forma. Una hipotètica realitat sense estructura i sense forma seria el caos: una realitat sense lleis, en la que tot s’hi val, l’atzar total. Els objectes d’aquest hipotètic univers ni tan sols es veurien influenciats pels seus veïns. No dependrien ni de la
“El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans”. Psalm 19. La mateixa frase serveix a Issac Newton per encapçalar els Principia (Philosophiae Naturalis Principia Matemática_ Principis Matemàtics de Filosofia Natural), el llibre que contenia les lleis definitives de la mecànica. Per al científic l’engranatge precís de
No fa gaire em van presentar un noi que marxava lendemà a lluitar de mercenari. Ningú el coaccionava ni fugia de res. Sentia que aquesta activitat l’omplia. Per a ell la felicitat estava a les antípodes del que expliquen els llibres: lluitar, posar la vida en perill, afrontar la por, aguantar el dolor i viure
S’està posant de moda l’actuació del filòsof en el camp de l’ajuda personal, un camp fins ara reservat al psicòleg. Acabaran per fusionar-se, filòsofs i psicòlegs? En aquest bloc estem decidits a promoure la col.laboració mútua. Crec que hi ha un camp comú: l’he anomenat Biosofia. Psicologia i filosofia deambulen per universos diferents. La psico
És veritat que en l’amor tot s’hi val? Qualsevol estratègia és vàlida per tal d’obtenir la persona estimada? Bé, crec que tots estaríem d’acord que hi ha una línia roja que ningú pots traspassar. Ni es pot matar per motius amorosos ni en la guerra es pot bombardejar un hospital ni la població civil. D’aquesta
– Tinc càncer de mama. És la maledicció de les dones de la família: la meva àvia i la mare van morir del mateix. Com puc dir a la meva filla la malaltia que pateixo ? Només té set anys. Se’m regira tot només de pensar-hi, però sé que li he de dir. Per adobar-ho,
El convidat. Jean-Louis Cianni. Autor de La filosofia un remedio contra el paro. De formació filosòfica i periodística. Exercia de director de comunicació d’una companyia aèria liquidada en un d’aquests avatars d’absorcions i reconversions als que ens té tan acostumats el capitalisme modern. Tenia 49 anys. Va trobar en la filosofia, primer el consol, i
Gairebé la totalitat de la gent passa la vida treballant. Ho fa per guanyar-se el pa. Ara bé, treballa també per sentir-se valuosa? El treball dignifica o és una càrrega? No és més aviat el preu que la societat ens obliga a pagar per poder viure, això sí, amb dignitat? Resumirem el seguit de reflexions
Ja coneixem una mica millor aquesta resposta alhora física i psicològica que anomenem emoció. Emocions com l’angoixa, la ira, la culpabilitat, la vergonya, la tristesa són normals però poden tenir unes repercussions molt negatives per al nostre benestar quan esdevenen massa intenses i persistents. Com podem gestionar-les saludablement? Les reprimim o les donem via lliure?
La conferència que La Caixa va organitzar sobre intel.ligència emocional va deixar molta gent al carrer. Amics que s’ho van perdre m’han demanat que els en fes cinc cèntims. Ara bé, prefereixo aparcar la conferència i deixar anar el que tinc al cap. He tingut ocasió de treballar força el tema i crec que farà