BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
La conferència que La Caixa va organitzar sobre intel.ligència emocional va deixar molta gent al carrer. Amics que s’ho van perdre m’han demanat que els en fes cinc cèntims. Ara bé, prefereixo aparcar la conferència i deixar anar el que tinc al cap. He tingut ocasió de treballar força el tema i crec que farà prou servei a qui ho llegeixi. A veure si aconsegueixo donar una visió de conjunt tot procurant la màxima concissió possible.
El tema atreu sobre tot perquè el mateix terme intel.ligència emocional comporta un canvi de mentalitat sobre el que les nostres emocions havien representat fins ara. Sobre tot en aquests dos punts.
- Les emocions i sentiments tenen una importància sobre la nostra conducta que fins ara no havíem sabut veure. Plató, Aristòtil, Descartes porten molts de segles determinant la nostra visió del món i ens van fer creure que “l’home és un animal racional”. Freud amb la seva descripció del món inconscient i irracional ja va desbaratar el concepte. Però ha estat ara, a partir de Daniel Goleman que s’ha estès la convicció que qualsevol decisió o projecte és impulsat per una o més emocions. No cal baixar a l’inconscient per a comprovar-ho. No és, doncs, la claredat intel.lectual amb què veiem la conveniència d’una determinada conducta el que ens mou a portar-la a terme. És l’impuls emocional. Malgrat el que encara ens costa de creure, cap argument ni idea són mai prou clars perquè ens puguin portar a decidir-nos per una acció o una altra: la raó sola, amb totes les seves raons, ens deixaria en la indecisió permanent. Només l’impuls emocional ens permet decantar-nos per una de les moltes opcions possibles. “No és la raó, sinó el costum” (i les preferències dictades pel món emocional) la guia de la nostra conducta, va avançar D. Hume en el s. xviii.
- En conseqüència, l’eficàcia de tota la nostra conducta, ja sigui en l’àmbit de l’econòmica, relacional, laboral o social, etc. està condicionada per la bona gestió que fem d’aquestes emocions. Si fins ara, doncs, es considerava que eren indesitjables, que desestabilitzaven la conducta, que impedien la lucidesa de les nostres decisions, és el moment de reconèixer que ben gestionades seran les gran aliades per portar a terme els nostres projectes i, en definitiva, un vida de benestar.
Això és la intel.ligència emocional
Tot el que es digui al respecte ho podem incloure en un d’aquests sis apartats. La gestió intel.ligent de les emocions suposa:
- Identificar les emocions que belluguen pel nostre interior.
- Saber donar-les la sortida més adequada.
- Reconèixer les emocions de les persones amb qui ens relacionem.
- Reaccionar al món emocional dels altres de la forma més convenient.
- Generar en un mateix les emocions més eficaces.
- Automotivar-se, generar energia per enllestir projectes i emprendre accions.
En poques paraules: identificar i gestionar les pròpies emocions, identificar i gestionar les emocions alienes, i generar impulsos emocionals i energia per a l’acció.
Atenció! Cada vegada que hem dit emocions havíem d’haver dit emocions, pensaments i creences. Les emocions no van pas soles. Observem-nos. A cada emoció que analitzem detingudament hi veurem associat un pensament que l’alimenta. M’ he estalviat de repetir els tres conceptes cada vegada per alleugerir la frase i per centrar-me en allò que ara interessa.
Així neixen les emocions
- Una emoció és la reacció a un estímul. Sense estímul no es produeix cap emoció.
- Una bateria de filtres condicionen la interpretació que d’aquest estímul en farà la ment. Uns filtres són de naturalesa biològica: la postura, la tensió muscular, la respiració, la bioquímica en general. Uns altres, de naturalesa mental: les creences i els valors generats pel nostre passat.
- L’estímul, un cop emmotllat pels filtres, rep una interpretació en forma de pensament. És la seva representació mental. Com veiem el que ens ha passat? Quin relat ens en fem? (Aquest pensament s’incorpora a les anteriors creences i les reforça o les modifica)
- Finalment, aquest pensament provoca un ressò afectiu. Són les emocions i els sentiments; segons la seva permanència en direm d’una forma o una altra. Tot plegat, l’estat d’ànim.
Emocions i sentiments que condicionaran la conducta.
En el pròxim blog abordarem la pràctica d’una saludable gestió dels sentiments i les emocions
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest és un camp que m’apassiona. La gestió de les emocions.
Sense emocions som incomplets i perjudicials per als altres, ens inacapacitem per la convivència; si ens guiem només per elles, esdevenim criatures egoïstes i estúpides. Negant-les, hi perdem; actuant només per impulsos emotius, també. Si les volem modificar massa, ens podem equivocar; si no les treballem i modul·lem segur que ens porten a greus errades.
Les emocions viscudes de manera mal dita “espontània” són rudimentàries, generen prejudicis, aboquen a comportament irracionals. En canvi, treballades, tamisades amb la força del raonament i de plantejaments ètics, poden ser enriquides, viscudes en plena consciència, humanitzades en el millorsentit de la paraula…
Em costa expressar-me en termes correctes perquè no tinc la formació necessària, i de les lectures en conservo molt millor la interiorització abstracta de les idees que la seva formulació.
M’agradaria saber la teva opinió sobre un llibre que em va agradar molt, i que parla en gran part de la gestió de les emocions amb la intel·ligència. És “La intel·ligència fracassada” de José Antonio Marina. Segurament, per a tu és una lectura molt elemental, però per a mí va ser com veure organitzades idees que tenia embolicades i mig definides en el cap.
et felicito pel teu interessantíssim bloc. Realment, fa honor al seu subtítol.