BioSofia

“Per a què serveix viure?”

Noèlia és la nena de set anys que ha desconcertat a la seva mare
d’aquesta manera. Caram, els nens! La mare m’ho comenta. “I tu, què li
haguessis dit?” La veritat, a mi m’hagués agradat trobar-me amb una pregunta
així. Coses de l’ofici. Segurament les meves paraules haguessin anat com ara us
diré.

Abans, però, encetaria un diàleg amb la nena per indagar si la pregunta
respon a un estat de tristesa ocasionat per algun problema. Cosa que li pot passar
tant a un gran com a un nen. Potser se sent desanimada davant d’una inesperada dificultat.
La pregunta sorprèn perquè els set anys no és ni la edat dels per què -3anys-
ni la de les pors “còsmiques” -9 anys-. Primer, doncs, indagar.

“ D’entrada et diré que aquesta pregunta se la fan molt sovint uns
senyors i unes senyores que tenen l’ofici de pensar. Són els filòsofs. Jo,
precisament, faig classes d’això, dono filosofia. No vulguis saber la quantitat
de llibres que s’han escrit sobre aquesta pregunta. Quan siguis gran, els podràs
llegir.”

“Mentrestant, el que et puc dir és que la resposta a aquesta pregunta és
molt particular per a cada persona. Fins i tot, pot anar variant al decurs de
la vida. Perquè, de fet, cada persona s’ha d’ “inventar” la seva vida. És a dir, decidir per a què ell o ella vol que serveixi. La nostra vida depèn
només de nosaltres. Així doncs, és bo que reflexionis i “vegis” què és allò realment important per a tu. Allò que a tu et dona les ganes de viure.”

“Potser estimar la gent que t’estima, aprendre la infinitat de coses
que encara no coneixes, ajudar els altres, preparar-te per a un ofici o feina
que t’encanta. O senzillament, sentir el gust de la xocolata a la boca, o l’escalfor
del sol o la suor quan jugues. O el gust de saltar a corda amb les amigues, riure
amb elles o escoltar música o barallar-te per aconseguir una cosa. Tantes coses
ens donen el gust de viure! No cal anar
gaire lluny. Les coses que ens fan agradable la vida les tenim a tocar!”

“Això sí, Noèlia, siguin quines siguin les teves respostes –sempre n’hi
ha més d’una- tingues present que la vida és allò més preciós que tenim. Per
tant, l’hem de protegir. No hem de fer mal als altres ni ens l’hem de fer a
nosaltres. Encara que un se senti molt trist i malament.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!