BioSofia

Ja
coneixem una mica millor aquesta resposta alhora física i psicològica que
anomenem emoció. Emocions com l’angoixa, la ira, la culpabilitat, la vergonya,
la tristesa són normals però poden tenir unes repercussions molt negatives per
al nostre benestar quan esdevenen massa intenses i persistents.

Com
podem gestionar-les saludablement? Les reprimim o les donem via lliure? Conscients que els atacs de còlera o els
sentiments depressius ens aportaran males conseqüències hi lluitem en contra.
Però darrerament la repressió no té bona premsa i persisteixen les veus que
reclamen el dret a expressar les emocions. Què vol dir intel.ligència emocional
sinó que les emocions es revaloren fins al punt de saber que les hem de donar
sortida? Tenim un bon batibull mental.

Abans que res, acceptació. Les emocions s’han d’acceptar com vénen. No ens hem de sentir malament per
allò que sentim. Perquè han aparegut totalment al marge de la nostra voluntat. Ningú
no se’ls provoca. No té sentit sentir-nos-en culpables ni avergonyits. No valen
els retrets. Tampoc té cap sentit parlar de sentiments bons i dolents. Això sí
n’hi ha d’agradables i de desagradables. Els sentiments no estan sotmesos a cap
ètica.

Que poden
tenir males repercussions? d’acord. Però pensar-hi no reduirà la resposta
emotiva sinó tot al contrari: a l’enuig contra el que ens ha sortit malament s’hi afegirà l’enuig contra nosaltres mateixos per
creure’ns responsables. Al final serà l’autoestima qui en sortirà malparada. Així,
doncs, d’entrada acceptació.

Relativitzem les situacions i aplacarem les emocions. Ens havien passat unes tests d’intel.ligència a l’institut. Estava de
moda. Quan van donar els resultats, el Ramon els tenia més aviat fluixos. Jo
també. A mi em va semblar que em clavaven una daga. Aquells resultats no
concordaven amb les bones notes que treia i ferien la meva autoestima i la meva
imatge. En Ramon, en canvi, va saltar dient: “No estava prou fi l’altra dia”. I
tant panxo!

Acceptació activa, no
passiva. Acceptació, no conformitat. Ni tampoc ceguesa. Caldrà adonar-se de
seguida de la seva repercussió, positiva o negativa, i en funció d’això
determinar el seu modelatge. Pensem, però, que tota emoció és un bon senyal,
senyal que estimem: sense estimació no pot haver-hi tristesa ni ira per una pèrdua
o un fracàs.

Autoacceptació. Acceptar
les emocions i acceptar-nos a nosaltres. Autoacceptació és observar-nos amb sinceritat. És comprendre sense
jutjar-nos perquè ens sabem limitats i
fal.libles. És plantejar-nos els canvis convenients en el grau possible, lluny de perfeccions utòpiques.

Acceptarem
el nostre passat defugint del lament. Ens perdonarem perquè comprendrem que les
limitacions ens han vingut imposades, no depenen de nosaltres. Sobre tot no ens
culparem mai per haver fet allò que pensàvem que era el millor. Assumirem les
pròpies responsabilitats per reparar mals i esmenar camins amb la
tranquil.litat de saber-nos ara bones persones per més mal que haguem ocasionat
anteriorment.

Els sentiments
són avisos. Tal fet ens provoca tal reacció interna. Doncs, caldrà analitzar la
situació i resituar-la internament. Les emocions i els sentiments són avisos,
no sentències, no judicis morals. No diuen res de dolent de nosaltres, sinó que
assenyalen una situació que hem d’analitzar perquè ens pot perjudicar.

Ens avisen de la nostra manera de veure el
món. De les nostres creences. Si una emoció ens és perjudicial és perquè ho és
una determinada manera d’enfocar els esdeveniments. Canviem les creences,
canviarem l’actitud, canviaran les emocions. Quins són els pensaments recorrents sobre nosaltres o sobre els altres? De suficiència i menyspreu, d’injsutícia i hostilitat, de por i desconfiança…?

Els sentiments no són reflex de
la realitat. Que em senti culpable, no vol dir que sigui culpable, que em senti
impotent, no vol dir que ho sigui…

Si de
l’esclat emocional no en som responsables, sí ho som del seu manteniment. Tractarem
d’observar i reciclar la reacció emotiva aprofitant allò que té de bo i
estudiant com podem encarrilar-la adequadament.

Encara ens queden moltes reflexions sobre la gestió de les emocions. Per avui podem deixar-ho aquí. Hi dedicaré un altra post.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!