BioSofia

Cercant la saviesa de l'art de viure

21 d'abril de 2008
5 comentaris

Vull dormir amb el pare i la mare

– Jo vull dormir amb el pare i la mare. Perquè he de dormir sempre sol?

– Mira, Joan, tu no pots dormir amb els pares. Saps, els pares a més de
ser pares són també una parella. Això vol dir que estan enamorats. Són una
parella d’enamorats. Ja ho eren abans que tu naixessis. Precisament perquè
estaven enamorats, s’estimaven, vas néixer tu.

Perquè ho entenguis bé, els pares t’haurien d’explicar, si no ho han
fet ja, com són els cossos d’un home i una dona, com s’estimen i com fan els
fills. Mentrestant, el que has de saber és que els teus pares com que són una
parella d’enamorats han de fer vida d’enamorats,
ells solets, sense els fills. Això
vol dir que han de tenir uns moments sense fills i uns llocs on els fills no hi
entrin.

Veuràs, Joan, quan siguis gran, tu també t’enamoraràs d’una noia, que
no serà de la família.
Perquè no està bé ser nòvios amb els de la família. I
podràs dormir amb la teva estimada i tenir fills. Segur que en aquell moment no
tindràs pas ganes que els teus fills vinguin a dormir amb vosaltres. Llavors els
explicaràs precisament el que ara jo t’estic dient. Potser no els agradarà, però
això els ajudarà a fer-se grans
. Així és la vida!

  1. Deixant a banda el tema de la família monoparental (que amb aquests no hi ha problema) deixar dormir tot sols els infants petits podria ser considerat una crueltat. Els arguments utilitzats per a justificar la separació dels pares i els infants en aquest post em fan riure: de veritat que sonen una mica ridículs.

  2. Ah, sí? El Joan segur que s’enamorarà d’una noia. I si no, què?
    Realment és això el que s’ha de transmetre ja des de petits: has de ser heterosexual, has de ser heterosexual, has de ser heteroexual… i a més reproduir-te!
    Marededeusenyor!

  3. Trobo que és divertida aquesta història. Ningú està dient o ens està obligant a seguir-la, simplement, i és una opinió totalment personal, és una visió com una altra qualsevol. M’agradat llegir-la. Salutacions 

  4. radical? De tant en tant, també és bonic! ai! no sé que m`ha passat ara amb el tamany de la lletra…perdona però no en sé prou per arreclar-ho!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!