Sinopsi Bregant per trobar petroli al subsòl de Califòrnia, Daniel Plainview se’n surt després de gairebé deixar-hi la seva pell solitària i esdevé un empresari, amb pous que treuen or negre a diversos punts del país. Per mor de la misteriosa revelació que li ven un noi anomenat Paul Sunday, Plainview i el seu fill
No s’havia ni acabat el Festival de Berlín, que ja corrien els primers rumors sobre algunes de les pel·lícules que podrien ser a Canes aquest any (14-25 de maig). Seguint la tradició, el web francès CommeAuCinema, la revista Screen Daily, alguns correus electrònics amb informacions i una quants cops de telèfon han conformat una primera i
Lluny seu ens apropa als estralls de l’Alzheimer, interessant-se sobretot pels que, amb amor, envolten els que ho pateixen. Amb modèstia, la jove actriu i ara directora debutant Sarah Polley fa que la pel·lícula no s’enfili cap a reflexions filosòfiques, ni s’enfonsi en explotacions melodramàtiques dels quadres personals i familiars que comporta la malaltia. Aconsegueix
Per tal de facilitar la consulta de les cròniques i notícies que s’han anat publicant sobre el Festival de Berlín 2008, els enllaços dels quals he anat recollint quotidianament en els articles AV7D: setmana del 7 al 13 de febrer i AV7D: setmana del 14 al 20 ara les reprodueixo en aquest únic post i les trobem clicant aquí: Vull llegir la
Anant a Vull llegir la resta de l’article: la llista del principals premis de la 58a edició del Festival de Berlín. La llista sencera, amb les motivacions dels jurats, clicant aquí: Premis i jurats de Berlín 2008 La personalitat del president, Constantin Costa-Gavras, sembla que s’ha imposat en el Jurat —en què, per cert, van
Enllestit el rodatge i actualment en fase de muntatge, El cant dels ocells, la nova pel·lícula d’Albert Serra té gairebé assegurada la presència en un dels grans festivals internacionals. Enmig de rumors —ben dignes de crèdit— que assenyalen l’interés absolut de la Mostra de Venècia per comptar-hi, estan ben obertes encara les portes de les
El número 24 de la revista Benzina —febrer de 2008— dedica la portada i una riuada d’article a No Country for Old Men i els seus autors: tant a l’escriptor Cormac McCarthy com als cineastes Joel i Ethan Coen. Espectacular, oportú, necessari… esplendid! Anant a Vull llegir la resta de l’article, el sumari del contingut cinematogràfic
De les crítiques, ressenyes i altres articles d’interés que es publiquen entre el 14 i el 20 de febrer de 2008 en trobareu l’enllaç o la referència, anant a Vull llegir la resta de l’article. El Sumari: CRÍTIQUES. Àngel Quintana: Hi haurà sang / There Will Be Blood , de Paul Thomas Anderson. Núria Vidal: Hi haurà
Sinopsi Prop de la frontera entre Texas i Mèxic, fa temps que els traficants de droga han pres el lloc als lladresde bestiar. Quan Llewelyn Moss (Josh Brolin) topa amb una maleta, els dos milions de dòlars que conté, una partida d’heroïna i una escampada de cadàvers ensangonats i cosits a trets, poc que en sap
Sinopsi El 8 de desembre de 1995, un vessament cerebral deixa en coma profund Jean-Dominique Bauby, periodista i pare de dues criatures. En sortir-se’n, tenia deteriorades totes les funcions motrius. Mai més no podrà ni moure’s, ni parlar ni tan sols respirar sense ajut. En aquest cos inert, només es mou un ull. Aquest ull
Panorama complementa la secció oficial competitiva del Festival de Berlín. De fet, n’és la primera i més important secció paral·lela. Anant a Vull llegir la resta de l’article, en trobareu la programació completa, amb una fitxa breu i enllaços als webs oficials (quan en tenen) o a pàgines informatives sobre cada film. FOTO Andrew Garfield, a Boy A,
Expiació / Atonement, de Joe Wright, com a millor pel·lícula i millor disseny de producció, als BAFTA d’enguany és com li cirereta britànica del pastís que, en bona mesura s’han endut No Country for Old Men, dels germans Coen (direcció, actor secundari -Bardem-, fotografia -Deakins-) i La vie en rose / La Môme, d’Olivier Dahan (actriu
Que, com a comedieta menor, amb un argument senzill i cert humor, Juno et fa passar una estona entretinguda: d’acord. Que, dins del conjunt de produccions recents sobre l’adolescència no queda gaire enrere, d’acord. Ara, que tingui un qualsevol rastre d’independència, entesa com a creativitat fora del sistema: no pas; si de cas, el posat
Pel·lícula tan esplèndida com colpidora per la qual Cristian Mungiu ha recordat l’època que, corresponent a la seva adolescència, va ser la del final de la dictadura (Imma Merino, El Punt) Pel·lícula simpàtica, però poca cosa més (Carlos Losilla, Avui) Mungiu filma amb convicció, amb feridora neutralitat, un malson realista i traça, a més, el