Així presenta la secció (paral·lela) Panorama el Festival de Berlín: Panorama projecta un cinema extraordinari, és el favorit del públic tradicional i, amb el seu propi premi del públic, compta amb el jurat més gran del festival. Panorama és explícitament queer, explícitament feminista, explícitament polític –i alhora busca pensar més enllà d’aquestes categories– sempre buscant
A Filmin podem veure el curtmetratge Matria, premiat a Sundance el 2018. El seu director, Álvaro Gago, n’ha fet un llargmetratge, del mateix títol, amb què debuta en el format i que, amb coproducció catalana, ha estat seleccionat a la Secció Panorama de Berlín 2023 (16-26 de febrer) -i es projectarà al barceloní D’A 2023-.
18 films conformen la programació de documentals dins de la secció Panorama del Festival de Berlín 2015 (5-15 de febrer). Personatges interessantíssims, moments importants de la nostra memòria col·lectiva, gent en situacions complexes, artistes, militants, jovent, testimonis ja grans, guerra, amors o delits d’amor, passions, crítica múrria, cançons que van ajudar a canviar les coses,
Les trenta-quatre ficcions de la Secció Panorama del Festival de Berlín. Per a llegir l’apunt, cliqueu-ne el títol (s’obre a la mateixa pàgina).
Dins de la secció paral·lela per excel·lència del Festival de Berlín, conviuen dos apartats prou diferenciats: Panorama ficcions i Panorama documentals. Al primer ja li vam dedicar un apunt i ara és l’hora de repassar el que s’ofereix del cantó dels documentals. Enguany s’hi projectaran 16 films, d’entre els quals, 10 estrenes mundials. El factor
Nova panoràmica de l’estat del cinema arreu del món, al Festival de Berlín 2014 (6-16 febrer) amb la presència d’alguns noms rellevants (Tsai Ming-liang, Robert Lepage) que fan costat a cineastes prou coneguts (Fruit Chan, Ira Sachs, Eskil Vogt), nous valors que intenten fer-se un lloc (l’actor Jalil Lespert; el col·laborador de Terrence Malick, A.J.
FOTO © A Contracorriente Ayer no termina nunca, d’Isabel Coixet Què hi fa una pel·lícula d’Isabel Coixet (Barcelona, 09.04.1960) a la secció Panorama de Berlín 2013? Ja hi havia participat el 1996, amb Coses que mai no et vaig dir, el 2003 entrà a la Competició amb Mi vida sin mi, el 2008 hi tornà
FOTO © Festival de Berlín Cartell oficial de la Berlinale 2013 Panorama Dokumente és l’apartat que la secció Panorama dedica, òviament, als documentals. Es tracta, doncs, de films de no-ficció que toquen qüestions socials d’arreu del món, temàtiques candents, reportatges en profunditat, documents musicals o retrats d’artistes. I segueix la mateixa tònica que la resta
FOTO Cartel oficial de la Berlinale 2013 Una trentena de pel·lícules seleccionades pel Festival de Berlín poden realment oferir un bon Panorama informatiu de com està la creació cinematogràfica arreu del món. I estem parlant només de ficcions, que aquesta secció de la Berlinale té apartats també dedicats als documentals i als curts metratges (que
El 27 de gener vaig publicar un apunt dedicat a la programació de Panorama-Ficcions. Aquesta secció del Festival de Berlín, però, està dividida en dos grans apartats i un afegitó. D’un costat, Panorama ficcions; de l’altre, Panorama Dokumente, dedicat als documentals. El complement són uns quants curtmetratges (ben pocs) que l’organització selecciona a tall de
Panorama és la secció oficial informativa per excel·lència del Festival de Berlín; paral·lela a tot el feix que formen la Competició, amb el fora de competició, i Berlinale Special. Per tant, té alguna cosa de calaix de sastre, en què hi trobem algun cineasta de renom (sobretot en altres èpoques), un treball col·lectiu amb algun
Aquí (Here) Director Braden King. Guió Braden King, Dani Valent. Producció Parts and Labor (EUA). Coproducció Lion & Wheel (EUA), Durada 2h00. Repartiment Ben Foster (Will Shepard), Lubna Azabal (Gadarine Nazarian) Sinopsi Will Shepard (Ben Foster) és un enginyer de cartografia per satèlit que rep l’encàrrec de treballar en la creació d’un nou satèl·lit de recerca que cartografiï
A la secció Panorama del Festival de Berlín s’hi congria més aviat el cinema independent i d’art-i-assaig, pel·lícules fetes amb un estil personal i destinades a públics exigents i apassionats —segons que diu la mateixa organització—. Panorama s’estructura en tres subseccions ben definides: Panorama pròpiament dita, Panorama Special i Panorama Dokumente. Com sol passar darrerament als
Panorama complementa la secció oficial competitiva del Festival de Berlín. De fet, n’és la primera i més important secció paral·lela. Anant a Vull llegir la resta de l’article, en trobareu la programació completa, amb una fitxa breu i enllaços als webs oficials (quan en tenen) o a pàgines informatives sobre cada film. FOTO Andrew Garfield, a Boy A,