De les crítiques, ressenyes i altres articles d’interés que es publiquen entre el 21 i el 27 de febrer de 2008 en trobareu l’enllaç o la referència, anant a Vull llegir la resta de l’article. El sumari: CRÍTIQUES. Judith Vives: Llum silenciosa, de Carlos Reygadas. Àngel Quintana: L’altra Bolena, de Justin Chadwick. Judith Vives: Posició avantatjosa (Vantage
Com ens havien assegurat, Edicions 62 treu al mercat “No és país per a vells”, la traducció al català de la novel·la de Cormac McCarthy, que els germans Coen han dut al cinema. Llibre No és país per a vells. Autor: Cormac McCarthy. Traducció: Lluís Delgado i Rosa Borràs. Edicions 62, col·lecció El Balancí, núm. 582
Em faig ressó de la notícia que s’ha fet pública aquesta tarda i que ja recullen alguns mitjans digitals. Hi ha novetats i poden ser importants; tanmateix, em caldrà recollir-ne més informació i valorar-ho detalladament, abans de fer-me’n una opinió. Per això, ara i aquí, permeteu que em limiti a posar els enllaços amb les diferents
L’enllaç amb les crítiques i (aviat) un breu resum de les que no tenen enllaç, clicant aquí: Vull llegir la resta de l’article. Un primer tast: El seu gust per l’imaginari gòtic i el món d’ultratomba és encara ben present, però el Burton de Sweeney Todd perd aquell to naïf i innocent d’alguns dels seus films
No Country for Old Men, de Joel i Ethan Coen, ha guanyat finalment la 80a edició dels Oscar de Hollywood: millor pel·lícula, millor direcció, millor guió adaptat i millor actor en paper secundari (Javier Bardem). Quatre estatuetes, de les quals, els germans Coen n’han rebudes tres; per la qual cosa ja podem preveure titulars de
Són dos quarts de cinc de la matinada i m’acabo d’incorporar a la Nit d’Oscar. Com cada any, la “segueixo” en la recta final, quan es comença a enfilar la tirallonga de premis dels considerats importants. No ho veig per televisió; sinó per la xarxa i amb la ràdio. Al decurs de la propera hora
Hi haurà sang anava camí de ser una obra mestra; però se’n queda a les portes, per mor d’una resolució massa convencional. La crítica sencera, anant a Vull llegir la resta de l’article. FOTO Daniel Day-Lewis, a Hi haurà sang / There Will Be Blood, de Paul Thomas Anderson Director Paul Thomas Anderson. Guió Paul
De les crítiques, ressenyes i altres articles d’interés que es publiquen entre el 21 i el 27 de febrer de 2008 en trobareu l’enllaç o la referència, anant a Vull llegir la resta de l’article: El sumari: CRíTIQUES. Sergi Sánchez: Llum silenciosa, de Carlos Reygadas. Ferran Auberni: It’s a free world…, de Ken Loach. Xavier Sáez: El nen de
La millor pel·lícula, la millor actriu i el millor guió que ha donat de si el cinema anomenat independent nord-americà l’any 2007 són, a parer dels votants dels Independent Spirit Award (ISA): Juno, de Jason Reitman; la seva protagonista (Ellen Page) i la seva esmolada guionista i dialoguista (Diablo Cody). Tant se val que, en la categoria de
Carlos Reygadas homenatja Ordet / La paraula, de Carl T. Dreyer, amb Llum silenciosa: una contemplativa història d’amor, sacrifici i renaixença. Ara bé, el caire espiritualista que el mexicà dóna a la seva pel·lícula, poc que en té res de la tensió espiritual que sacseja l’obra del mestre danès. Filmada en una comunitat mennonita del
Aquest cap de setmana s’acaba la llarga temporada de premis cinematogràfics, que va començar a mitjan novembre. I la traca final és espectacular. Va encendre’s a París, divendres a la nit, amb el lliurament dels César. Salta l’ Atlàntic i se’n va fins a les costa californiana, a la carpa plantada plantada a la platja de Santa Mònica,
Anit passada i al Théâtre du Chatelet, de París, s’han lliurat els César. Els membres de l’acadèmia francesa han fet bons els pronòstics, premiant La Graine et Le Mulet, d’Abdellatif Kechiche amb 4 guardons (pel·lícula, director, guió, actriu emergent) i La Môme / La vie en rose, d’ Olivier Dahan, amb 5 —però la majoria, dels considerats
Sinopsi Dan és un soldat que ha estat apartat de l’exèrcit fa poc. Per escapar de la seva pròpia vida i dels amics, es refugia en l’alcohol. La seva dona, Nicole, sense adonar-se de com se’ls està degradant la relació, no troba la manera d’arribar a Dan. Alhora, Gaelle busca l’amor, desesperadament i sense èxit. El seu germà
Sinopsi Juno McGuff és una noia de només 16 anys. Està embarassada i busca els millors pares perquè li adoptin la criatura quan neixi. Amb l’ajut de la seva amiga Leah i d’uns anuncis publicats en una revista, en troba uns de perfectes… Director Jason Reitman. Guionista Diablo Cody. Fotografia Eric Steelberg. Música Matt Messina.
L’organització del Festival de Canes ha matisat, mitjançant un despatx de l’Agència France Press, la informació publicada dies enrere, sobre la commemoració del quarantè aniversari del Maig del 68. Per tant, he hagut de refer del tot aquest article, des del titular al contingut. Situem-nos. El 10 de maig de 1968, s’obria la 21a edició del