ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

C. BETORET. C/ BARQUES CANTONADA C/ DELS TRANSITS

Deixa un comentari

PREEXISTÈNCIES.
El local al que arribem era l’antiga Papereria Bello. De reconegut prestigi a la ciutat. El local que hi havia era el resultat d’una intervenció dels anys ’70. Tota la façana coberta amb platina d’acer inoxidable. Una composició Pop-Tech. La dita intervenció hi havia buidat el lateral de la façana que dóna a carrer del transits. Recobert totes dues façanes. Emmarcat els buits com si d’un submarí es tractara. Tot això en un edifici d’estil historicista i romàntic del darrer quart del segle XIX. I una dada inadvertida per a recuperar un cert aire centre-europeu el filtre d’accés pel carrer de les Barques. A inicis dels 1990′,  no podíem encara corbar els vidres d’aparador a València: Calgué dissenyar-los a València que els corbaren a Barcelona amb màquines plegadores corbadores.  Sembla de vegades que sempre hem tingut tota la tecnologia a  l’abast. Res més lluny de la realitat. L’arribada de la tecnologia a un indret arriba a passes de puça.

Tenda Betoret      foto10

PROGRAMA
Encabir una botiga de roba, més o menys, selecta. On ubicar la separació entre zona d’homes i dones de manera separada, però sense elements físics reals. Sols podia treballar la psicologia del client. Endemés incloure-hi despatxos, amagats, i una secció de complements. Imprescindible en una tenda d’aquet caire. Una altra de les preocupacions era obtenir el màxim d’aparador possible donada l’estretor i longitud del local. També incloure-hi les zones de banys amagats i de logística. Zones d’emprovadors, per sexe, separadament però pròximes als complements i a les respectives zones.

inter1-6maxi

inter1-8maxi

inter1-7maxi

CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA.
Tenda vienesa: Elegància contra el Kitsch.
Una ciutat que ha encunyat un terme com és “coentor” molt abans que Hermann Broch li donara tal apel•latiu acadèmic a tal terme, ja situa les coordenades on ens movem. La facilitat que el promotor i el propi gust de la clientela anara a parar a aquesta situació no és estranya a la ciutat de València. Tot el contrari. Recuperar les façanes de l’edifici històric era la primera condició. Recrear amb mòduls estancs els aparadors. Cada aparador del c/ de transits era un joier. La propietat desistí d’usar tal concepte en c/ de les barques. On s’amuntega vestits, abrics, barrets, xals, i tratges. Ja és un concepte diferent.

COMPOSICIÓ.

foto11  Tenda BetoretTenda BetoretTenda Betoret
Ideàrem la tenda com un recorregut, un flux, sinuós que calia esquivar amb taules altes redones de fusta de faig. Aquestes servien de fronteres visuals a mode d’illes. Al fons una font de vidre U-glass que brollava aigua per part superior, compassada amb la música ambient. Aquest era el punt de referència en entrar a la tenda. La qual atreia tota la percepció. Darrere de la font una escala circular que pujava a un altell on s’hi amagaven els despatxos, els lavabos de personal i unes estances de magatzem. També hi havia un altell fet de perfilaria metàl•lica que guardava en prestatgeries corbates, corretges, i d’altres complements. Manteniment dels revoltons de maó d’un intereix de 140 cm. La llum, els materials són qui donen caràcter unitari a la composició. La llum que penetra des de l’exterior, ajuda i penetra per dalt dels aparadors, joiers que ens eliminen el sentit claustrofòbic. Rescatar i posar en valor els elements decimonònics que es va descobrir.

foto12

MATERIALITZACIÓ.

DETALLS CONSTRUCTIUS
Materials normals:
Estructura portant i murs de maó vistos i envernissats.
Façanes a carrer: monocapa raspallat sobre murs de tancament i càrrega. Neteja de la pedra de basament.
Portam exterior: alumini esmerilat de color xampany.
Distribucions interiors: envans de 10 cm.
Revestiment interior, despatxos, et allii: enlluïts pintats amb p. Plàstica. Blanca
Paviments: ceràmic de fang-gres, tipus tessel•lat fent cercles concèntrics al voltant de cada taula.
Font inferior realitzada amb pedruscall treballat rústicament.
Portam interior: tauló DM contraxapat de faig entintat en cirerer.
Sostre netejat amb revoltons de maons massissos.
Ram de manyà: acer forjat pintat amb esmalt negre.
Petges i frontals d’escala reobertes de fusta de roure.
Trencaaigües i paviments d’elements comuns amb pedra natural.
Rètols indicatius de vidre enfosquit negre sobre marcs d’alumini.
Il•luminació exterior amb projectors d’halogenurs.
Il•luminació interior zonificada per trams. Una amb tubs fluorescent sobre una graella quadriculada que suporta vidre glacejat. I d’altres amb llums càlides amb halògens i focus de sodi.

Aquesta entrada s'ha publicat en ARCHITECTURES, BUILDERS, General el 20 de setembre de 2014 per josep_blesa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.