La Vall de Superna, entre Esporles i Puigpunyent, és prodigiosa, raó per la qual és obligat anar-hi amb freqüència per oxigenar les raons i els raonaments, i per sentir els efectes terapèutics de la bellesa, qüestió no gens banal si hom vol contrarestar la lletjor que grimpa descaradament pels murs de la urbanitat i l’urbanisme.
Temps enrere a Superna hi va haver una petita comunitat que tenia gentilici: superní. Qui ho pogués ser! Perquè Superna pacifica; pertot hi trobes flors romanials que et curen de tota malura.
En aquesta vall venturosament amagada tornes a avesar els sentits al ritme, als sons i als sòls exigents de la naturalesa, que desconeix els angles rectes. A Superna caus en el compte de bell nou que viure d’esquena als colors, a la llum i a la fontosíntesi equival a encomanar irritacions que poden acabar en estranyament.
Qui no s’ha negat dins obagues de sureres; qui no ha perdut l’oremus de les olors per boscatges i garrigues, té mal de fer retratar-se amb precisió, sense recel. A
Superna encara és possible retrobar paradissos alliberadors.
La vall de Superna
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!