marginàlies

Els estralls que provoquen les drogodependències no sols afecten qui n’és la víctima, sinó tot el seu entorn. Ho saben prou bé aquelles persones que n’han pagat prou altament les conseqüències i ho podran saber els qui llegeixin “Els dies bons”, d’Aina Fullana Llull, Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa 2021, editat per Bromera.

Tres històries -la de l’addicte, la de la seva dona i la de la filla de tots dos- que documenten tres derrotes causades per l’abús de tòxics i emmarcades en el Llevant mallorquí. Derrotes, cal dir-ho, que poden no ser definitives i històries, a més, que, tot i el marc en el que es despleguen, es repeteixen, dissortadament, a qualsevol altre, insular o continental. El seu localisme, d’aquesta manera, no les defineix exclusivament.

Aquesta part fosca de la nostra història més recent no ha estat tractada literàriament, en el nostre àmbit lingüístic, com mereix el seu impacte. Per això cal celebrar aquesta obra d’Aina Fullana Llull; i per saber transmetre de manera notable el que sentien els protagonistes de la seva història tant en els dies bons com en els que no ho eren tant. Destaca, sobretot, el retrat social que fa dels anys vuitanta i noranta del segle passat en el Llevant de Mallorca i l’expressivitat franca, directa, sense adornaments, d’en Xavi, na Martina i n’Ariadna.

Un gran text per gaudir i per aprendre d’una autora joveníssima.