La fidelitat
de la llum sorprèn els mots
que se subjecten
als arbres tristos del bosc
de les intempèries
A la solitud
forçada no l’escorten
els braços dels mots.
La nit mai no es desatén
de qui tasta l’abandó
Que es faci l’amor
en eixa terra fèrtil;
que es fertilitzi
aquest atroç silenci
que viola les ombres
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!