marginàlies

…un continent de pensaments i idees
tot de blanc i en expansió que aclama
l’elegància absoluta del silenci
però que almoina una paraula dolça
i alguna flor badada i que confirmi
que la vida alena per tot i té
estopes suficients per tapar
males boques i altres estupideses

…arribar amb els peus nus fins als confins
de la geografia humana estesa
damunt les pues de l’amor que raja
desig i sang de totes les tendreses
que desprèn la vida que omple de besos
les mans de l’altre, de qui pell estima,
i que allunya la nostra boca humida
de la vacuïtat i la brutícia