marginàlies

Fa quaranta anys que l’Editorial Moll publicà el segon llibre de poemes de Miquel Àngel Riera, “Biografia”, una obra escrita entre el 1969 i el 1970, i que seguí l’estela dels mítics “Poemes a Nai”. Moll incorporà aquests versos a la seva col·lecció de poesia Balenguera (n’és el número 12), que el 1961 encetà Josep M. Llompart amb els seus referencials “Poemes de Mondragó”.

Joan Oliver (o Pere Quart) en signa el liminar en el que qualifica els poemes de “substanciosos i originals”. Per ell, la poesia de Miquel Àngel Riera “no rellisca sobre els temes i els motius, sinó que els travessa i els despulla; per això la seva intimitat pot enriquir la del lector i explicar-la”. També hi veia “una preocupació lingüística que mena cap a un excessiu virtuosisme dialectal”.

Tornar a llegir aquesta biografia miquelangelrieriana et deixa a plaer fruint de les paraules que t’arriben per fer-se lloc. Irresistible no insistir en els versos finals:

Amb la solemne naturalitat de baixar l’escala
amb la mà distreta per l’arrambador,
avanç amb la mirada estesa per la meva vida
i et veig, Nai,
i veig els nins,
la família,
els amics,
tota la llarga eina humana de sobreviure,
i malgrat la nostra por de cada dia,
la unglada que duc pel front en tornar de la feina
i el tambor que encara em sona de la mort del pare,
m’assec al portal de casa a mirar el món
i pens, com Déu al setè dia,
que viure
senzillament em plau.