marginàlies

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) diu que el decret que imposa el Tractament Integral de Llengües (TIL) en el sistema educatiu illenc és nul de ple dret i no haver consultat la Universitat de les Illes Balears (com contempla l’Estatut) n’és un dels motius. Si fóssim governats per la dretura ètica, l’alçada democràtica necessària i, sobretot, per la responsabilitat, el Govern de Bauzá retiraria immediatament el TIL, retornaria a la normalitat que ell, il·legalment, com li recorda el TSJIB, va rompre i, en cas de voler parlar de millorar l’educació, es reuniria amb tots els agents que hi estan implicats per tal d’arribar als acords i consensos necessaris per fer-ho de la manera més compartida, rigorosa i efectiva.

No serà així, però, perquè José Ramón Bauzà no valora gens l’educació ni estima una gota aquestes terres voltades de mar. Recorrerà la decisió judicial perquè, segons digué la inefable portaveu del govern, Núria Riera, aquesta sentència no qüestiona el fons, sinó aspectes procedimentals o de forma. A sobre, com es veu, pretén apagar la claror en què s’ha pronunciat l’alt tribunal.

L’obcecació en l’odi a la llengua catalana i a tot allò que personalitza les Illes Balears és tan malaltissa en Bauzá, que gastarà els diners públics que faci falta per tal de donar curs a la seva aversió, al seu antiillenquisme. Caldria saber què ens costa a tots els illencs aquesta croada bauzanenca contra les propietats i els interessos de l’arxipèlag.

D’altra banda, la sentència, per mi, té un efecte col·lateral que també cal atendre especialment: el paper desplegat per la Universitat de les Illes Balears en tot el conflicte lingüístic tramat i executat per l’impresident. Cert és que el seu Consell de Govern, el setembre de l’any passat, va fer un comunicat denunciant el TIL en el qual deixava clar que el model que recollia el Decret de Mínims “gaudia d’un ampli consens entre la societat i la comunitat educativa. Totes les avaluacions de què es disposa demostren que aquest model (que, com tot, es pot millorar de manera gradual) aconseguia que els escolars acabassin l’educació obligatòria havent assolit nivells acceptables de domini de les dues llengües oficials”. A més, “el model que s’aplicava, i que ara es vol substituir, contribuïa a la cohesió social i a la formació d’una societat on podia garantir-se la llibertat d’ús de les dues llengües oficials”. Denunciava la precipitació en la introducció del TIL i que “no hi ha garanties que la formació dels professors sigui l’adequada”. I emfasitzava que “hi ha evidències que demostren que un elevat nivell de consens és una de les condicions bàsiques per aconseguir l’èxit de les reformes educatives”.

Malgrat aquest posicionament inequívoc del seu òrgan rector -i del posicionament clar i català del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General- hom pensa que la UIB hauria de fer-se valer i fer-se sentir molt més. Hauria de carregar-se de valor i, precisament ara que des dels posts de comandament es fa elogi desmesurat de la incultura, estendre i amplificar la seva veu científica i acadèmica per mirar de frenar tanta incúria i tanta estultícia. I més encara sobre la llengua catalana, la nostra llengua, objecte dels greuges i dels atacs més abjectes.