Deu fer un parell d’anys, dia amunt o
avall, parlant amb un conegut va sortir el tema de l’Estany d’Ivars i
Vila-sana.
El meu interlocutor, que encara ara no
arriba als quaranta, de professió liberal, acostumat a voltar
per aquestes comarques de Ponent i, el més greu, amb un amic a
Ivars d’Urgell, no en tenia ni idea ni n’hi havia sentit parlar mai,
de l’Estany.
A hores d’ara a ben segur que encara hi
ha moltes persones que desconeixen de la seva existència (de
l’Estany em refereixo), però també n’hi haurà un
munt que s’hauran assabentat gràcies a la seva presència
en els mitjans de comunicació, els darrers dies.
La presentació a Fitur de
Madrid, davant de premsa i especialistes del sector turístic,
el ser elegit com espai per representar el Dia Mundial de les Zones
Humides (enguany i aquí a Catalunya) o que un dels premis de
periodisme turístic Pica d’Estats estigui dedicat al mateix,
ha fet que aquesta zona recuperada, i que es convertirà en la
zona humida més gran de la Catalunya interior, hagi
esdevingut, ni que sigui per unes hores i com a totes, una estrella
mediàtica.
Afortunadament la seva presència
es mantindrà, fins i tot quan desaparegui aquest estrellat,
perquè hi ha molta gent que hi van creure i que van fer (i
fan) possible el que era menys que un somni.
I com que ara estant pavimentant els
accessos, no teniu excusa per no venir a veure´l.