Ulleres de pinçanàs

Un bloc d'Albert Andrades

La deriva d’El País

portada-pais_ARAIMA20141024_0074_1

Diu que la posició del diari El País en relació al procés català és gairebé indestriable de la que mantenen els mitjans més ultrancers de Madrid. Fa temps que no el compro. Serà veritat? Faig un esforç i decideixo seguir-lo durant tres caps de setmana. M’interessa especialment la posició que adopta respecte del 9-N.

Set dies abans de la consulta, el diari madrileny publica un quadernet monogràfic titulat “El muro del 9-N. Seis visiones del desafío soberanista”. Les sis visions estan signades per Santos Juliá, Joan Subirats, Ignacio Vidal-Folch, Jordi Gracia, Joaquín Leguina i Valentí Puig.

  • Tret de Subirats, que demana respecte, cap d’aquests periodistes simpatitza en absolut amb l’ideari sobiranista.
  • Els menys ofensius, com el mateix Subirats o Jordi Gracia, es limiten a constatar la realitat que es palpa als carrers i alerten que no es tracta pas de cap suflé.
  • Valentí Puig subratlla la importància de “la mayoría sustancial de los que previsiblemente no votarán“; en realitat està avançant l’argumentari que esgrimirà el PP l’endemà de la votació.
  • Leguina fa honor a la seva fama de guerrista menjacatalans i equipara l’independentisme als populismes d’extrema dreta que han sorgit arreu d’Europa per culpa de la crisi.
  • Santos Juliá es limita a escriure una crònica històrica que va “des de l’autonomia regional a la sobirania nacional”. No és que desbordi d’objectivitat: quan arriba a l’època contemporània, Juliá argüeix que el canvi de rasant del catalanisme s’ha produït perquè en les tres últimes dècades “un programa de construcción nacional, elaborado y ejecutado con recursos públicos desde un poder de Estado como es la Generalitat, ha culminado en la reapertura del pleito de Cataluña“.
  • La idea d’una massa de gent manipulada per la Generalitat o pels mitjans de la Generalitat és recurrent, de manera més o menys explícita, a tots els articles.
  • Però cap d’ells no ho fa amb la mala bava que gasta el text d’Ignacio Vidal-Folch. “TV3 fuerza la máquina” és una de les invectives més àcides i destraleres que s’han escrit mai sobre la televisió pública catalana.  Lo fundamental es que TV3 transmita de mil maneras el mensaje básico: “Los catalanes somos prácticamente daneses, y España es un suburbio de Puerto Hurraco lleno de gente sucia y bajita“. L’al·lusió clarament homòfoba i despectiva que s’hi fa a Lluís Llach provocarà les queixes irades de molts lectors: “Al fondo se ve a un empleado suyo: un negro musculoso a la orilla de la mar, cepillando un bonito caballo; pero tranquilos, ¡que no hay colonialismo, malpensados!“.

El diumenge de la consulta, el titular que domina la portada d’El País fa així: “Cataluña celebra un 9-N inútil para definir su encaje en España”. El sots-títol és ben eloqüent: “La consulta de Mas carece de garantías”. Per acabar-ho d’adobar, la foto central mostra una parella jove armant les urnes en una aula d’institut; a sota, el diari insisteix que “la jornada se presenta llena de incertidumbres ante la falta de controles: no hay un censo oficial y vale cualquier papeleta, incluso las que se traigan de casa con propuestas alternativas“.

Finalment, tal com informa Vilaweb, aquest passat diumenge, Lola Galán, la Defensora del Lector, ha hagut de sortir al pas davant les queixes d’alguns lectors i subscriptors pel titular sobre el 9-N, i molt en particular per l’estil groller emprat per Vidal-Folch . La resposta d’aquest és sensacional: “En mi artículo TV3 fuerza la máquina he proporcionado a los lectores de EL PAÍS una información veraz y llena de datos indiscutibles sobre un fenómeno desconocido para quienes no viven en Cataluña y que contribuye en buena medida al auge del separatismo: la naturaleza y deriva de TV3. Que algunos se sientan agredidos me es indiferente. Hay que contar las cosas como son, y no como a algunos les gustaría que se contasen“. Atenció a la tria del llenguatge: “información veraz y datos indiscutibles”, “auge del separatismo”, “deriva de TV3”. És un registre que no desentonaria gens a les columnes abrasives de Jiménez Losantos o d’Alfonso Ussía.

En aquest exemplar el diari també informa de l’estrena de Pablo Iglesias com a secretari general de Podemos. Condescendència i un cert menysteniment: “En su contra juega tanto la radicalidad de sus propuestas, cuando las plantean, como su indefinición, cuando por razones tácticas deciden esconderlas para no asustar a sus potenciales votantes“, escriu José Ignacio Torreblanca.

Ja han passat les tres setmanes. L’experiment ha arribat a la seva fi. Confirmat: tant en l’anàlisi del conflicte territorial com pel que fa a la irrupció de noves forces polítiques d’esquerres, El País és, per dir-ho com s’estila ara, casta pura i dura. Me’n vaig a la farmàcia a comprar-me un Almax.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. L’anticatalanisme de El País ve de lluny. Probablement es tracta d’una qualitat congènita.
    Josep Palou va publicar un excel·lent estudi d’aquest anticatalanisme durant el període 1993-1998 (El País, la quinta columna. L’anticatalanisme d’esquerres. Josep Palou. Edicions Documenta Balear. Palma. 1999).
    No els podem negar la coherència, com més ens desintoxiquem nosaltres, més s’esvoloten ells. D’ací la seva aproximació als ultres desacomplexats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.