VilaWeb.cat
Mínimes
Victoria | Mínimes | dissabte, 14 d'abril de 2012 | 23:44h

El vent i l’aigua

fan un cor a la pedra.

La vida hi fa ribets.

Només el temps ens pot parlar d’amor.

Només l’amor sap el que espera.

Victoria | Mínimes | dissabte, 7 d'abril de 2012 | 12:57h

El lloc, que anomenem l'horitzó

mentre somiem arribar-hi,

és una fita imaginària.

Sempre hi som, sense saber-ho ben bé.

 

L’urpa del dolor esgarrinxa,

fa trinxes fosques, com solcs.

El dol pel dol viscut ens fa la pell.

Victoria | Mínimes | dijous, 1 de març de 2012 | 22:06h

Hi ha la pedra  que forada l’aigua,
agulla de quars fulgent,
s’alça com un ganivet,
talla el vent.

Hi ha l’aigua que forada la pedra,
la fa cos de cova,
aixopluc,
gorg silent.

.../....


Victoria | Mínimes | dilluns, 28 de novembre de 2011 | 20:38h
Ahir, com cada nit
color d'oliva negra,
vaig encendre tristors
pels carrers de Ciutat
provant si il·luminava
un deix prim d'esperança
que arribes fins avui
tímidament encès,
amb les síl·labes justes
que encaixen minucioses
una breu protecció
per a fosques resoltes.
Victoria | Mínimes | dimecres, 21 de setembre de 2011 | 23:16h

L’ull del far certifica l’existència de l’aigua,

il·lumina bocins de la barca dels nàufrags,

l’alè rodó d’un bes a la finestra blava.

 

La fosca de la nit, sota la lluna, esguarda,

esguarda i certifica: aigua, nit i naufragis,

l’ull del far i aquell bes, testimoni i presagi

de l’oblit que, com vent, esborra les petjades

i a les fondàries perd canya, esca i ham.

 

Victoria | Mínimes | dilluns, 29 d'agost de 2011 | 23:15h
La pluja parla en silenci,
ja pots dormir.

Al costat del llit, fressa d'ales d'un diari.
No hi ha cap més àngel.

Matinaré i subornaré el nou dia
perquè ens sigui favorable.

           Iehuda Amikhai
           Clavats a la carn del món
           Proa 2001


Victoria | Mínimes | diumenge, 26 de juny de 2011 | 19:40h

Les cicatrius del llibre de la vida són les més belles empremtes d’identitat.

Una vaca va infantar dues vegades vedells de cesària i va salvar la vida. Amb la seva pell un cop curtida M. va fer un llibre singular, únic, de tacte setinat i fulls en blanc per escriure-hi  biografies de futur o per no escriure-hi res, només gosar fer volar pensaments, com horabaixes furtius que estan en el record, però són innombrables.

Una pell sense cicatrius no és una pell humana ni animal, és com de marbre, freda i morta.

Quantes cesàries ens caldran per infantar la vida i el nostre destí?

 

Victoria | Mínimes | diumenge, 5 de juny de 2011 | 23:47h

Nuclears? No, Gràcies

Aquest és el meu desig.

Fa anys que vàrem fer nostre aquest lema.

Dissortadament ha calgut un accident gravíssim per fer tombar l'opinió dels que les volien imposar, ara ja contra tota evidència i prudència.

Repeteixo: Nuclears? No, Gràcies
Victoria | Mínimes | dimecres, 2 de febrer de 2011 | 08:47h

El designi del vent,

el temps concedit,

empremtes a la sorra

i a les plomes.

 

Sota els ulls

una bossa de llàgrimes

que no es desprèn,

com una placenta.

 

El vol baix de l’au,

abans de morir,

sense més cerimònia

ni testimoni

que uns ulls,

impotents,

que s’ho miren.

 

Victoria | Mínimes | dijous, 30 de desembre de 2010 | 11:06h
Tots els matins del món hi ha espai per a la vida i per permetre aquell bocí de bogeria que a la fi no és més que coherència, al manco interna.
Victoria | Mínimes | diumenge, 5 de desembre de 2010 | 23:52h
L’ombra manlleva la bellesa
que no li pertoca.
El cilindre metàl•lic
pren forma de dona,
enganya la llum
i les petges del dia.
Victoria | Mínimes | dissabte, 4 de desembre de 2010 | 12:36h


El rastre de les hores és molt lent,
qualcú ha suspès el ritme del temps,
en un somni de tardor,hivernant-lo.


Només és el miratge dels núvols aturats
després del vent.
El batec del cor marca la vida,
la llum que, tanmateix, ve a despertar-nos.
Victoria | Mínimes | diumenge, 31 d'octubre de 2010 | 00:07h


La tardor s’escriu amb ploma fina,

agulla que apedaça blanc llençol,

ens mostra les ferides punxegudes

de la pèrdua que s’allunya a poc a poc

 

Victoria | Mínimes | dimecres, 27 d'octubre de 2010 | 23:59h

A l’hora foscana,

blanca la lluna,

la fredor vespertina,

se sent el clam dels grills

clapejant el silenci,

la veu de la duna,

dodecafònica ment,

a l’illa de la calma.

 

Victoria | Mínimes | divendres, 1 d'octubre de 2010 | 18:00h

La mar fa arribar peixos morts

damunt la platja,

atupats per les roques,

esventrats. 

La pell com la d’un saure,

dibuixada a tinta xinesa,

serpejant.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats