Un nou hivern és nat, un any novament ple d’oportunitats, per celebrar l’esperança, els vincles, l’amistat i la restauració dels anhels de poble. Bon Nadal i Bones Festes
Sovint podem trobar recer a la poesia. “Al llindar de l’ara” de Lluís Solà ( fragments): “En la por inconsolable es dreça l’arbre, i persisteix, i salta i inventa la melodia incansable de les fulles, i els signes són al davant, com gerres plenes d’aigua, i els astres disseminen clarors i ombres pels camins imprevisibles,
Floreix l’esperança certa, roig sobre gris, lliri entre cards, de les espines grises. Paraules estotjades a l’ànima, perennes, inajornables
Divendres 29 de maig, a les 19 hores, a la Llibreria Lluna de Palma, dediquem la tertúlia del mes a l’escriptora Felícia Fuster. L’amiga llibretera Maria Barceló ens fa arribar el llibre triat: Felícia Fuster Obra poètica, a cura de Lluïsa Julià (2010) Proa. M’abelleix presentar aquesta obra i compartir l’emoció i la bellesa dels
Ara comença a ploure a Ciutat, quatre gotes esparses que no sé si quallaran. El cel de bon matí ha sortit cendrós i uniforme i ha tornat blau pàl·lid amb núvols suggerits només d’un gris molt clar. És agradós, no pareix gens amenaçador, potser hi tornarà. Per la finestra veig el magraner veïnat i record
De vegades convé canviar de direcció però mai de propòsit. Surten flors a l’arbre de l’amor, just on va estar podat, la bonança i el vell, bell, propòsit necessari de resistir, treure ulls a la vida, sembrar esperança vertadera, somni irrenunciable. El caragol transita pels obstacles, dibuixa la victòria . La imatge vos dirà més
Voldria agrair a Núria Ventura l’entrevista que m’ha fet i ha confegit per VilaWeb a rel dels 10 anys dels Blocs. Quan vam parlar per telefon – i això només és habitual amb persones amb les que hi tens confiança- me vaig sentir talment dialogant a un cafè amb una amiga, tranquil·la, espontània, còmode fins
“No em lliuro a les coses, només m’hi deixo en préstec”. Aquesta frase de Sèneca m’ha fet pensar que la vida i les coses ens transcendiran mentre nosaltres partirem a un viatge lleugers d’equipatge. Ens aferrem en va a les coses i persones. Res ens pertany ni podem pretendre pertànyer a res, en un sentit
Hem passat Cotlliure on les esglésies fan arrels a la mar i els amors esdevenen immortals. Continuem: Banyuls, Adge. Ens espera el vaixell, una peniche endreçada, talment una casa de pepes. Al cel el cometa Hale Bup, un gegant gelat, al canal nosaltres, com nans somniadors, a velocitat de passeig de fulla mandrejant. La barca es