Ara mateix enfilo aquesta agullaamb el fil d’un propòsit que no dici em poso a apedaçar. Cap del prodigisque anunciaven taumaturgs insignesno s’ha acomplert i els anys passen de pressa.De res a poc, i sempre amb vent de cara,quin llarg camí d’angoixa i de silencis.I som on som; més val saber-ho i dir-hoi assentar els
Avui divendres 7 de març un misteri que fa salivar, el desig que s’apropa, però encara és cec, a tocar de mà, però evanescent. Una activitat organitzada pel col•lectiu Cultura a Casa del qual en som membre.A les 19h. ens hem de trobar, com al temps de les reunions clandestines, a un lloc pròxim al
Perquè sí, perquè el cor m’ho demana. GRÀCIES MANACOR, per valents i coherents! GRÀCIES INCA I COSTITX ! Inca, Manacor, Costitx… el cor de Mallorca és viu i batega. No es pot ser tan ase d’ignorar qui som i d’ on venim; la història, la cultura, els sentiments, la llengua, els llinatges, les cançons, les
Ja no ens alimenten molles. Ara volem el pa sencerJa no ens alimenten molles. Ara volem el pa sencerJa no ens alimenten molles. Ara volem el pa sencerJa no ens alimenten molles. Ara volem el pa sencer Ja no ens alimenten molles, ara volem el pa sencer – Ovidi Montllor Que 2014 ens dugui un
Sísísísísísísísísísísísísísísí!!!Sísísísísísísísísísísísísísísí!!!Sísísísísísísísísísísísísísísí!!!Sísísísísísísísísísísísísísísí!!! Sísísísísísísísísísísísísísísí!!!Sísísísísísísísísísísísísísísí!!! Sísísísísísísísísísísísísísísí!!!Sísísísísísísísísísísísísísísí!!! Qui gosarà manllevar-nos la Llibertat?Hi ha paraula més digna, més preciosa, més intensa, més lleial?Jo dic Sí, diguem Sí. Nosaltres som del món del Sí Sísísísísísísísísísísísísísísí!!!Sísísísísísísísísísísísísísísí!!!
Diferents vaixells , la mateixa mardiferents cadències, la mateixa amor
“el regne del guany i la pèrdua el regne de la misericòrdia i el perdó” Josefa Contijoch, presentada per Eduard Sanahuja , va ser dijous 14 de novembre de 2013 a les 20h a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda del carrer de les Camèlies a Barcelona, dins el cicle “De Pensament, paraula i Obra” Josefa Contijoch
Fets a casa amb ametlles i sucre, algunes variants amb coco, cafè, codonyat, avellana, pinyons, nous…Per a Tots Sants a casa de tota la vida panellets. Quan era a Barcelona a ca mon pare i ma mare amb una copeta d’Aromes de Montserrat, a ca nostra a Mallorca amb una copeta d’herbes casolanes. Bon profit
Tots els colors del verd són nostres ara, les esponges petites que arriben a la platja, les mates de lliri d’arenal que s’aferren a l’arena, bellesa infinita i perdurable que un temps omplia tot el litoral. Son verdes encara les fulles del magraner i les darreres figues tardanes, les llimones noves de ca nostra i
Dins la pell de l’ona saladaserem cinc-centes, serem mil.Perdrem el compte a la tombada.Juntes farem la nostra nitMaria Mercè Marçal Amb l’emoció a la pell i la certesa del triomf, amb l’esperança de futur.Tots hem viscut un diumenge de tardor, verd com la vida. A les 19h la primera onada de persones arribàvem a lloc.
Tots els colors del verd per al diumenge d’autumne.De verd és l’esperança, de verd la vida, de verd és el meu poble que s’alça i crida. Demà, a les 18h. tots junts no serem moguts i farem sentir la veu del poble … en xarxa indestructible. Fotos: MVS
Arriba que tot s’acaba, les vacances també, una Menorca deliciosa, de cales, de vent, de cels clars i ennuvolats, de camins de cavall, de festa, de bon peix, de turons dolços i pedra seca, de recer… de promeses, de realitats. Imatges: Cala Tirant, Fornells, Platja del Pilar a Menorca, de MVS, JF i vianant.
Estic de vacances però no vull deixar de dir: No serem moguts, com ho deia ella, com ho vaig dir d’estudiant. Quan cal ho hem de repetir: NO SEREM MOGUTS Gràcies pel vostre suport.
Benvolguts blocaires, encara que no sovintejo com abans aquest magnífic espai dels blocs – mai res és com abans – que no em podia anar a dormir sense cercar l’una i l’altre blocaire, deixar-hi comentaris a ca seva, explicar anhels, comentar el país i les flors i els miracles de la vida, em sento a
Camina el mes d’Agost de puntetes cap a la fosca, com cada any. Plourà. Això crec que ens farà bé, a nosaltres i a la Serra. M’esgarrifa pensar que tardarà 80 anys a refer-se. Hi ha ferides males de guarir, els anys no les apaivaguen, pèrdues vives sense remei, al paisatge exterior i a l’interior,