Aigües somes em conviden a beure’m tota la mar. Trista de dolça metzina és aquí on venc a sanar. Ferida per la melangia, aigües somes, aigües nítides, sedejo de reposar. Imatge: Cala Estellencs, MVS
Nosaltres al vent, botant entrebancs,esquivant filats,reeixint, amb la veu i l’impuls del poble que avança, nous, com infants que ningú no enganya.
La mar llaura a l’esquena de la platjacamins d’escuma blanca,fistons d’algues. Cada ona és diferent,com un bes,i em ve una calma clara,que em fa semblant a l’aigua. L’aigua de la mar, la vida plena… Imatge: MFS. caló des Moro
Parlaren d’armes de destrucció massiva, una cridòria eixordadora. Sabien què deien i per què, una gran mentida, per amagar la por. Armes de destrucció massiva són l’orgull masculí col·locat on no toca, la impunitat en els delictes, la connivència a la guerra, inculcar que es pot violar les mares, les esposes i les filles
Al carrer de sant Llorenç 20,a Ciutat, un carrer estret però amb prou llum, una placa a la paret de la casa ens recorda que allí va néixer en Bartomeu Rosselló-Pòrcel, ara fa cent anys. El seu esguard ple d’interrogants i d’amor a la vida es va omplir d’ombra i de mort massa prest. Sempre
Anit, a Valldemossa, a la mostra d’art al carrer més genuïna, acollidora i agradable de les nits d’estiu, bufant el vent i llüint la lluna quart minvant molt blanca i lluminosa, al carrer Uetam 6A, just al portal d’Antònia Serrano, escriptora i cuinera excel·lent, i per mor d’ella, celebràvem l’amistat, la llengua, els 25 anys
És una crònica d’un amic, Jaume C. Pons Alorda. Però a la fi: no és l’amor el que ajunta els àtoms i l’odi el que els disgrega?. Idò sí, aquesta crònica està feta amb amor, des de l’amor i m’arriba a la butza, a allí on es va gestar el poema i la revolta, i
Ahir va parlar la poesia, el somni, la llibertat i l’amistat. Ahir a Vilaweb tot vibrava. Ahir em vaig buidar: tot va fluir i alçàrem el vol plegats, per instint, junts, cap a un país on els homes i les dones trien la vida i la llibertat en front la mort i l’opressió. Gràcies a
Ja ha arribat l’hora de partir cap aquest obrador de país i cultura, de llibertat i periodisme independent, de lligams fidels, que es VilaWeb, al carrer Ferlandina 43 de Barcelona. Avui a la seu de can Vilaweb, l’antiga fusteria que continua construint valors sòlids – els que ens manquen, els que ens permeten esperances de
Dilluns 15 de juliol a l’espai de VilaWeb de Barcelona, a les 19h:Presentació de Gramòfon de runes, de Maria Victòria Secall, a càrrec de Vicent Partal i Roser Giner. Ja us vaig fer cinc céntims en anteriors posts del poemari a rel de les presentacions a Palma, on el llibre ha tingut molt bona acollida.
A Barcelona he estat rebuda per prodigis diversos: les estores de flors grogues de tipuana i les magnòlies. Dinar amb l’amiga R., arrós mar i muntanya, empedrat i cava Allegro. Una horabaixa execel·lent de teatre a l’espai de la Biblioteca de Catalunya. A l’escenari hi han comparegut Ovidi, Vicent Andrés Estellés, Dante, Fellini, Ford, Passolini,
Partim cap a Barcelona i sant Feliu, de vacances, a gaudir del blues i l’amistat. Per cert ha sortit la segona edició de Gramòfon de runes. Prest el trobareu a algunes llibreries de Barcelona.
Je déclare l’état de bonheur permanent et le droit de chacun à tous les privilèges. Je dis que la souffrance est chose sacrilège quand il y a pour tous des roses et du pain blanc. Je conteste la légitimité des guerres, la justice qui tue et la mort qui punit, les consciences qui dorment au
ADVERTIMENT Si algun cop pateixes – que ho faràs – per algú que t’estimà i t’abandonà no li tenguis rancúnia ni el perdonis: el rancuniós deforma la seva memòria i en l’amor el perdó només és una paraula que mai no s’ adiu a cap sentiment. Suporta el teu dolor en solitud, perquè el mereixement
Arriba una nova edició del Festival de Poesia de la Mediterrània, la XV, sota la direcció de Biel Mesquida, que el va imaginar i fer possible des dels inicis, celebrant la paraula, fent ponts d’amistat, defensat les arrels dels pobles diversos, la mar, la cultura i la llibertat, com sempre, més que mai. Els poetes: