El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

15 d'abril de 2014
4 comentaris

La fredor de l’arbre de ferro

Malgrat el cel un poc ennuvolat ens fa un bon dia.
 
Al camp albons, margarides i roselles. A  la garriga estepes de flor blanca que estranyament anomenem estepes negres.

“La ginesta floreix i el blat madur i amb ell les males herbes… Ara digueu…” Ho dic: restaré per sempre més fidel al meu poble.

De la fusta clivellada neixen brots tendres.

Cap ocell viu s’aixopluga a l’arbre de ferro, és massa fred i sembla – només ho sembla –  massa perfecte.

Imatge: arbre de ferro, foto:MVS
Passeig del Molinar abans d’arribar a la riera i cala Canta
  1. De bon matí pel camp (suposo) disfrutant de la natura. Quina enveja!

    Per cert, on és aquest “arbre”? L’he vist, però no sé on 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!